Després d´uns anys de letargia, la Ciutadella de Roses torna a ser protagonista gràcies a l´aprovació d´un projecte de conservació, restauració i manteniment de les restes arqueològiques conservades als barris hel·lenístic i vil·la romana, quelcom altament necessari per a la seva salvaguarda i divulgació. A banda d´això, s´inicia una prova pilot de tractament conservatiu i museïtzació de les restes de la vila medieval, concretament d´una de les cases. El pla estratègic d´intervenció d´aquesta zona, elaborat per l´arqueòleg Marcel Pujol, posarà en valor aquesta vila medieval, única a Catalunya. La seva singularitat resideix, explica el regidor Carles Pàramo, en què s´ha preservat tal qual va quedar després de l´explosió d´un polvorí al segle XVI. "El temps, aleshores, es va aturar allà, és un cas únic a l´Europa occidental", afegeix.

Fa un any, Pujol va rebre l´encàrrec des del consistori de fer aquest pla sobre la vila medieval. Així, doncs, va recopilar tota la informació gràfica i escrita coneguda, consultant capbreus de l´Arxiu Diocesà amb els quals han reconstruït la trama urbana de la vila i documents dels arxius notarials de l´Arxiu Històric de Girona que daten d´entre els segles XIV i XVI. També va analitzar les intervencions arquitectòniques i arqueològiques dels darrers quaranta anys. Concretament només s´ha excavat el 20 per cent del total i en sectors concrets: el monestir i el claustre de l´església, una part de la vila i el perímetre de la muralla que la tancava.

Pujol proposa agafar el carrer Major com a eix i excavar-lo completament, "quelcom que enllaçaria el portal de Mar fins al monestir; a partir d´aquí s´excavarien els carrers travessers i les illes de cases". Això, segons ell, permetria enllaçar totes les àrees excavades. Aquesta intervenció hauria d´anar acompanyada de la conservació de les restes "per adequar-les per la visita". Aquestes, per cert, entrarien pel Portal Major fins a arribar al monestir, és a dir, el punt més alt i d´aquí accedirien a la resta.

Prova pilot

La intervenció en la vila, on s´estima que hi vivien unes 700 persones, s´iniciarà, a manera de prova pilot, amb la museïtzació d´una casa del carrer Ganyut. Es tracta d´un habitatge "força ben conservat", excavat entre els anys 2008 i 2009, del qual es disposa de molta informació. "Sabem qui hi va viure, els oficis que tenien, com eren els espais funcionals, la cuina, les habitacions, el pati... i, fins i tot, anècdotes que puguin sortir de la documentació", comenta Pujol, tot afegint que els documents han determinat ja la seva existència a principis del segle XIV. Cal dir que, davant l´evident impossibilitat d´aixecar la casa, ja s´ha elaborat una reconstrucció en 3D, quelcom que serà molt útil de cara a fer-la comprensible al visitant. "Hi ha informació, visites guiades i àudios, però si vas intervenint o fent excavacions, a banda de fer-la visitable, l´has de fer entenedora. Per això, si no podem reconstruir una casa medieval, una manera és fer-la virtualment", reconeix l'arqueòleg Marcel Pujol.

Aquests treballs, que s´inicien ja, també s´estendran al tram del carrer Hospital. "Ho prendrem com a mostra i, si funciona i tots els tècnics hi estan d´acord, tirarem endavant amb la resta de la vila", diu Pujol, tot afegint que això ha d´anar acompanyat de pressupost. Tot plegat implica uns quants anys de feina. Per Pujol és ben clar: "serà un dels grans projectes arqueològics de Catalunya".

Per regularitzar les intervencions, l´Ajuntament crea una Comissió de gestió del patrimoni i una Càtedra d´Arqueologia i Patrimoni, on Pujol participarà, en col·laboració amb la Universitat de Girona i, possiblement, amb altres institucions. Aquesta, diu Pujol, permetrà "convertir la vila en una escola" on accedeixin estudiants de diferents universitats. A parer de l'arqueòleg, "hi ha feina per anys i anys".