Lizzie Doten (1829-1913) fou una de les primeres poetes nord-americanes conegudes que, amb els seus versos, va conquerir el públic des del púlpit, lloc vetat fins aleshores a les dones. La particularitat dels seus mots era que, tal com ella mateixa confessava, li havien estat dictats pels esperits literaris de Shakespeare, Robert Burns i Edgard Allan Poe. En aquest sentit, Doten va exercir com a mèdium i espiritista. Malgrat la seva popularitat en vida i com moltes altres dones al llarg de la història, la seva petjada ha quedat quasi esborrada fins ara, quan l´editorial WunderKammer recupera un dels seus llibres més populars, 'Poems from the Inner Life' (1863), publicant-lo, per primera vegada, al castellà.
L´editora Elisabet Riera reconeix que, fins fa poc, desconeixia ella mateixa l´existència de Doten. Van ser els mateixos traductors del llibre, Manuel Barea i Miguel Cisneros, qui van proposar-li. "L´havia de publicar perquè encaixava perfectament amb la nostra línia editorial", explica. En Doten es combinen molts factors: el fet de ser dona, poeta, mèdium, parlar amb llibertat i ponderant per la vida interior. La poeta va néixer a Plymouth, Massachusetts, compartint temps i escenari amb Emily Dickinson, l´altra gran poeta. Però mentre Dickinson va ser una dona que es va recloure a casa i la seva poesia va beure del seu interior, Doten va obrir-se al món. En la introducció del llibre, s´inclou el pròleg Unas palabras al mundo, escrit per la mateixa Doten on explica com, durant la seva infantesa, "vaig viure guiada per influències estranyes i invisibles". Es referia als esperits que la visitaven. Molts cops, es retirava dins un armari on passava hores en total foscor tot suplicant "alliberar-me de la meva ceguesa i aparent falta de fe". Però va ser gràcies a la seva fe que el seu esperit es va fer fort "per trobar la llum i la llibertat que anhelava la meva ànima".
Doten va trobar-ho en el món de l´espiritisme que es va convertir en el seu modus vivendi sense haver de dependre de cap home. En certa manera, tant per ella com per a moltes altres dones, l´espiritisme es convertí en un altaveu per aquestes veus silenciades durant segles. "Els permetia dir coses avançades, de manera emancipada, que no podrien haver dit per si mateixes, però sí, si era un esperit, el qui les deia", reconeix Riera que afegeix que "Doten defensa la llibertat política, de la dona i espiritual, trencar amb el puritanisme".
L´inquietant Poe
Com a poeta tenia grans dots d´improvisació. El caràcter oral i immediat de la seva obra, doncs, s´ha volgut preservar en els versos lliures d´aquesta traducció, que també inclou els poemes en la llengua original, l´anglès. La seva obra té un caràcter "confessional, íntimament seva o de l´esperit per qui parlés o imités". Un dels més foscos va ser el de Poe, el gran autor romàntic. A l´inici "vaig ser torturada amb un sentiment de gran inquietud i irritabilitat i en el meu cap es formaven imatges estranyes i incongruents", explica en el pròleg. Del primer poema que li inspirà fins al darrer, el brillant 'Adiós a la Tierra', Doten va constatar com l´esperit de Poe aconseguir ascendir "més amunt en el camí del Progrés Etern".
El llibre, amb el qual Doten defensa la veu interior de cadascú i advoca per la intuïció més que per la raó, es tanca amb una joia: la transcripció d´una conferència que Doten va oferir en el Clinton Hall, 'Los misterios de la piedad', el 2 de novembre de 1863 i enregistrat en un fonògraf. Val a dir que els intents, tant dels traductors com de l'editora, per trobar aquest enregistrament sonor han fracassat. Malgrat tot, Elisabet Riera no defalleix i espera, que l'atzar, algun dia la condueixin fins a ell.
