Rafael Amargo, un dels artistes de flamenc més coneguts, va ser al Castell de Peralada fa uns dies amb un espectacle que va esdevenir "un viatge pel cor del Flamenc". Unió perfecte de força, música, anima i dansa.

Rafael Amargo és un ballarí i coreògraf eclèctic. S'ha inspirat en el més pur flamenc dels seus mestres, però alhora ha assimilat un altre tipus de tendències coreogràfiques, com els ensenyaments en l'escola de Marta Graham durant la seva estada a Nova York. Les seves coreografies desborden una concepció tradicional i alhora actual. De vegades molt properes al ball contemporani, mai perden el punt de referència de l'essència del flamenc.

Té un incessant contacte amb el món artístic i cultural, que li ha permès ser apadrinat en els inicis de la seva carrera per artistes plàstics com Luis Gordillo o Esperança D'Ors; ser fotografiat per Bruce Weber i Christopher Makos, o Annie Leibowitz, o coreografiar, per al Museu Chillida d'Hernani, una peça inspirada en l'obra de l'escultor. Això li ha permès crear amb una mentalitat molt oberta, que ha enriquit considerablement les seves coreografies i que ha despertat interès en aquests cercles, entre els quals es troben alguns dels seus més fidels (i famosos) seguidors.

Encara que Rafael Amargo és un reivindicador de la companyia de ball, i del concepte teatral i escènic del flamenc (amb la inevitable referència al seu admirat Antonio Gades), això no li impedeix ballar de tant en tant en els tablaos, o investigar coreogràficament a l´entorn de la dansa contemporània. Debuta professionalment a Madrid als setze anys, a la Companyia de la gran Lola Flores, ballant en els anys següents en els millors tablaos de Madrid i en les millors companyies de dansa. Luisillo, Maria Rosa, Rafael Aguilar i Antonio el Ballarí aviat es convertirien en els seus mestres i referents en el ball.

A través del seu espectacle Gran Gala Flamenco, el "bailaor" va fer viatjar als assistents pels seus diferents "pals" del Flamenc, mostrant-los amb tota la intensitat i la passió del poble gitano. De la "farruca" als tangos de Màlaga, passant per les buleries, la "guajira", el "zorongo", entre altres.

I per fer aquesta nit encara més especial, abans de l´actuació es va servir un menú excepcional maridat amb excel·lents vins i caves.