Antoni Mas Bou (Caldes de Malavella, 1945) tenia 14 anys quan va començar a treballar com a músic. Actualment en té 72 i, com diu ell mateix, "encara segueixo al peu del canó". Al llarg de la seva vida professional, Mas ha viscut un munt de situacions, algunes divertides, altres més comprometedores. També, en les llargues sobretaules que feia amb els seus companys, va escoltar-ne d´altres. Fa trenta anys va decidir gravar-les i ara l´Editorial Gavarres les ha aplegat en un llibre, 'Històries de músics'. El volum el va presentar Montserrat Mauné la setmana passada a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran, a Figueres.

"Escriure aquest llibre ha estat com un deute acomplert amb aquells vells músics. Quan el vaig acabar, de fet, em vaig sentir descansat", confessa Mas, que és ben conscient que aquell món que havia viscut i compartit amb desenes d´altres músics ara ja és història. "En paper sempre es conservaran, sempre algú les podrà llegir", reconeix. Es recordaran aquells viatges interminables que feien els grups, cobles i orquestres en autobús per anar a actuar en algun petit poble; el fet de compartir habitacions i taula a cases particulars. "A vegades passàvem quaranta dies sense tornar a casa", rememora tot afegint que aquell món que ell va viure contrasta fortament amb l´actual. "Amb la facilitat en el transport, els mòbils i tot plegat, s´ha perdut aquella convivència; ara tot va més ràpid, amb tanta informació tot queda diluït i oblidat", explica l´autor.

Mas no idealitza aquells temps. "A voltes, a l´estiu, havíem de dormir a l´autocar de qualsevol manera i es generaven tensions. Per això, explicar anècdotes servia d´antídot", diu l´autor, que ha recuperat també moments viscuts en pròpia pell i que evidencien com menysvalorada està la professió de músic. "Recordo una actuació al Teatre Principal de Lleida. Vam tocar Història de Catalunya. Jo dirigia l´orquestra. L´expresident Jordi Pujol em va convidar a la llotja per dir-me que fèiem un gran servei al país i que, fins i tot, li havia agradat musicalment. Sé que no ho va dir amb mala fe, però potser es pensava que ens hi dedicàvem de forma amateur", comenta Mas, que ha tingut molt en compte d´escriure amb "un llenguatge planer, fàcil de llegir i engrescador". La bona acceptació del llibre es tradueix en el fet que, aviat, se´n farà una segona edició.