La Ruta d’Art, que es realitza a Castelló d'Empúries, del 12 al 15 d'octubre, va començar fa deu anys fruit de la il·lusió de l’artista castellonina Anna Maria Constanseu, que constata com la pluralitat ha fet créixer i evolucionar aquest esdevenimen. Noranta-un artistes ocuparan una vintena d'espais públics i privats del municipi.

Què ha representat per a vostè arribar als deu anys?

Ha estat una marató total, costa molt, l’Ajuntament t’ajuda, però has de buscar finançament arreu. Enguany sortejo una obra meva per recollir fons, perquè jo soc la imatge del cartell dels deu anys, un homenatge que m’han fet Jordi Cassú i Núria Pallisera.

Ha estat i continua sent difícil tirar endavant la Ruta?

Els que estimem l’art som masoques, perquè és molt complicat tirar endavant l’art, costa molt, molta feina i sacrifici, però per mi l’art és aquell cuc que em tira, ho faig perquè vull, ho gaudeixo i crec que té els seus premis.

En què s’ha convertit?

S’ha convertit en un referent. La ruta no es limita a un sol estil, hi caben tots, vingui el públic que vingui sempre trobarà un espai on hi haurà el que li agradi. D’aquesta manera tenim un públic molt complet. Des de fa quatre anys ve una representació de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, professors i alumnes que han acabat la carrera i aquest any també s’ha afegit com a col·lectiu l’Escola d’Art d’Olot.

Hi ha algun esdeveniment d’aquestes característiques a l’estat?

No hi ha cap més a tot Espanya, com la que fem nosaltres. Ve gent molt bona de Barcelona i també artistes de Madrid i de Galícia que van venir convidats el primer any i estan il·lusionats de tornar. De Madrid ve en José Cabello i de Galícia Manuel Súarez i Nuria Vilanova.

La Ruta s’ha mantingut fidel a la seva essència o de quina manera ha evolucionat?

Cada any oferim el mateix nombre d’espais, però ha guanyat en qualitat, pel que fa als artistes hi ve gent molt potent i també hem incorporat tots els estils que hi ha dins l’art. Al principi hi havia només pintura i escultura, però ara ja s’ha incorporat fotografia, arts gràfiques.

Quins al·licients trobarà el visitant?

Al públic li diria que deixem d’estar les cabòries, gaudim una estona, venim a passejar, el poble estarà maco, venim a veure espais, art i, si volen, es poden quedar a dinar, i, a la tarda, continuar gaudint de l’art.