Fer de guionista a l´APM? ha donat ales a Aniol Florensa per escriure 'Kentucky', "una comèdia irreverent" que pren com a teló de fons la independència de Catalunya. Amb aquesta primera novel·la, editada per Brau, obre les portes a un univers paral·lel molt irreverent.

Aniol Florensa confessa, en aquesta entrevista, que tenia moltes ganes d´escriure aquesta història i descarta haver fet una novel·la en clau política. El divendres 29 es presenta a Llibres Low Cost, a Figueres, de la mà del periodista Sergi Caballero.

Com fa el salt a la literatura un guionista de professió?

L´últim any a l´ESCAC vaig escriure un llargmetratge, com a projecte de carrera. Era Kentucky. Així que l´arrossego des d´aleshores. Fa quatre anys vaig decidir convertir-la en novel·la perquè, com a pel·li, era difícil vendre-la. Vaig pensar que com a mínim, com a llibre, podia arribar a fer alguna autoedició, si a cap editorial li hagués interessat.

Ha patit molts canvis?

Sí, perquè jo també he canviat molt. Si del guió n´he fet fins a deu versions, i de la novel·la, quatre, amb catorze versions, de la primera a l´última, la novel·la ha madurat molt, però l´essència és la mateixa. Jo volia tancar uns personatges en un supermercat i que hi haguessin pollastres.

Començar un llibre amb un guió d´un anunci amb pollastres és, sens dubte, diferent.

A mi sempre m´han agradat molt les coses diferents. Tampoc sortir d´allò normal, perquè és això el que vol la gent. M´agrada posar detalls diferents i començar amb un guió és una mena d´homenatge a la meva carrera. No deixa, però, de ser una història bastant convencional d´un noi enamorat, amb personatges lluitant contra l´impossible però, en el fons, carregar-lo de trets diferencials.

Un president de la Generalitat exactor, un vicepresident radical i ple de pírcings, vaja elenc.

Cada personatge és bastant un estereotip molt parodiat i estripat. El vicepresident Guifré és un polític radical, amant de la pàtria, assedegat de poder, però també molt estripat. Els quatre personatges principals els retrato amb personalitats reals.

Vivint situacions excessives i sentint de forma molt humana.

Amb defectes molt humans, sí. El principi, sobretot, té un punt excessiu, perquè no deixa de ser una comèdia i no volia mitges tintes. Volia ser molt sincer amb l´humor que a mi m´agrada i el tipus d´escriptura que em va rajar en aquell moment, és a dir, un inici bastant tsunami. En el fons, però, és obligar al lector a fer una tria, i si accepta el meu joc de continuar llegint, s´ho passarà bé. D´aquí, que l´inici sigui un pèl irreverent. Després ja es relaxa el to.

El procés l´ha inspirat?

Bé, a l´APM? he fet molt humor d´actualitat, he estat molts anys al dia i aquesta qualitat es reflecteix a la novel·la. Quan vaig fer la pel·lícula, no hi havia cap mena de procés. Va ser en escriure el llibre que vaig decidir que, ja que passava a Catalunya, hi hagués un context, no podem obviar una situació catalana. Per això, vaig idear un univers paral·lel on pots veure certes semblances amb la realitat, plantejant una situació que no és tan estrambòtica.

La imatge que dona dels polítics és molt irreverent.

És aquesta idea que, com a ciutadans, mai acabarem de saber la veritat de tot. Tu vas un diumenge a votar, li dones el poder a algú i el que faci aquell algú t´arribarà en comptagotes, filtrada, a més, pels mitjans de comunicació. El procés és molt bonic però, en el d´aquesta novel·la, hi ha hagut molta merda pel mig que pot acabar en una catàstrofe.

I el poble enganyat.

Enganyat, manipulat, fart que el procés mai acaba. És estar en aquesta corda fluixa en què, qualsevol fet pot derivar en una apocalipsi.

El llibre té picades d´ullet.

Per conformar aquest univers paral·lel, hi ha molts detalls, noms que s´assemblen a altres noms. Tothom pot treure les conclusions que vulgui. I malgrat plantejar una situació estrambòtica i un xic inversemblant, també és coherent.

Una on els radicals només tiren ous com a protesta.

És que els veritables dolents són dins del govern. Com a guionista he après que com més dolents són els personatges, millor.

A quin lector pot interessar 'Kentucky'?

A qualsevol lector que accepti el joc i la crítica.

Quin humor tenim els catalans?

Un humor més fi que ens fa reflexionar. Des de fa uns anys, però, estem molt susceptibles. L´olla està bullint molt i la tensió generada desplaça aquest humor nostre.