El cineclub Diòptria de Figueres continua aquest dijous el cicle de pel·lícules dedicades a realitzadores catalanes amb 'Brava' de Roser Aguilar i amb la presència de la seva directora. La projecció es fa a la Sala La Cate a les 21.00 hores. 'Estiu 1993' de Carla Simón (28 de setembre), escollida per ser el fillm representant a Espanya en els Òscars tanacarà el cicle.
Radiografia del dolor
En plena i infructuosa renegociació de la seva hipoteca, el client d’un banc amenaça amb cremar el seu pis. L’empleada que l’aten li assegura que no serà capaç de fer-ho. “No ho farà, perquè vostè no està boig”, diu Janine, la seva interlocutora, protagonista absoluta del segon llargmetratge de Roser Aguilar després del seu celebradíssim debut el 2007 amb “Lo mejor de mi” (Premi Leopardo de Plata per Marian Alvarez, com a millor actriu). En aquests 10 anys tres curtmetratges, destacant-ne “Ahora no puedo” (Premi Gaudí 2012) i una ja llarga trajectòria de docència a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).
“Brava” (que no amaga el seu ànim combatiu amb el seu propi títol) parteix de la mateixa estratègia que “Lo mejor de mi”: dipositar una total confiança en una actriu portentosa -aquí Laia Marull-, convertint-la en el centre del relat, i transmetent-nos la dolorosa immersió d’un ésser a qui se li desestabiliza completament la vida a causa d’un assaltament sexual.
Aguilar no parla de la crisis, sinó de les crisis, de les internes i dels processos de canvi que poden portar a algú, a qualsevol, a fer quelcom que mai haurien fet en estat de serenitat racional. Com deixar d’ajudar a la víctima d’una agressió després d’haver sigut també víctima d’aquests mateixos agressors.
