18 de agost de 2017
18.08.2017
Albons

El mural del Sant Sopar, el llegat de Pujolboira a Albons

L'artista, amb el suport del seu equip, va completant el treball que es preveu inaugurar el setembre

18.08.2017 | 17:35
L´artista amb Natàlia Isern i Montse Planella

Fa just set mesos que vam visitar Ramon Pujolboira en el seu taller mentre preparava el Sant Sopar que ara llueix a l´absis de l´església romànica d´Albons. Ell i el seu equip, amb qui assegura no dubtaria a repetir l´experiència, porten ritme de creuer des que fa unes poques setmanes van iniciar el procés tan delicat de trasllat de les teles a la paret. Pujolboira, sense perdre aquell punt de tensió necessari ni alguna nit d´insomni, ja respira més tranquil. El mural, malgrat encara restar-li camí, es mostra exultant i, segons sota la llum amb el qual es contempli, sembla ben bé traspassar els murs i, fins i tot, qüestionar-nos.

Per a Pujolboira aquest treball, un llegat que ha volgut deixar al poble on viu des de fa més de tres dècades, no és nou. El 1999 va crear les pintures de l´església de Santa Coloma de Farners. Va ser aquella una experiència difícil. L´artista es va sentir sol davant les dificultats. A Albons això no li ha passat. Ha investigat profusament les tècniques per evitar ensurts in situ -la paret l´han preparat convenientment i, fins i tot, ha calgut injectar-li poliacrilat per reforçar-la i, també, ja dins la temàtica de l´obra, s´ha documentat molt per tal de ser fidel al més mínim detall històric. La seva és una versió laica del Sant Sopar, emmarcada dins la plana d´Albons i el Montgrí sota un cel inquisitiu, però que inclou senyals d´època.

Dels nervis inicials a la incertesa
El trasllat de les teles, del taller a l´església, va ser fàcil: enrotllades. Ja al recinte, aquestes es van desplegar sobre unes taules immenses. Va ser el moment més complex: "Al principi tot eren nervis per veure per on tallava però al final vaig engegar, ho tenia molt clar mentalment però també hi havia aquella indecisió", reconeix. L´artista, aleshores, anava transmetent un seguit de codis al seu equip –ha arribat a ser de nou persones, tots ells integrants del Grup 3 Colors– per enganxar la part que corresponia. Ja amb tots els fragments posats a lloc, van aparèixer els habituals dubtes creatius. "Les inseguretats sempre hi seran, és el gran drama, fins que tot passa", comenta. "Ara mateix li veig defectes que cal arreglar, els tons...", apunta tot afegint que "l´obra s´ha fet per trossos i ara, en veure-la unida, veig que anem bé". En aquest sentit, l´artista no amaga que quan veié que no hi havia problemes de composició ni proporcions va sentir-se bé.

"Jo no acabaria mai una peça", afirma Pujolboira, qui ara té per davant retocs i detalls. Més tard, es prendrà uns dies lluny del mural per tornar-hi, més tard, i concloure´l "de forma lògica, amb tot molt ben estudiat". "És una obra tan grossa que requereix molta atenció", diu. La porta de l´església es manté oberta en tot moment, malgrat que l´equip treballi dins. Això fa que molts veïns hi entrin lliurement per veure´n l´evolució. "Estan emocionats que a l´església es faci una cosa així", reconeix tot assegurant que molts d´ells "s´hi han bolcat, s´hi han implicat". De fet, en un moment donat, Pujolboira recorda com va caldre moure una pedra de grans dimensions ubicada rere el sagrari i hi va col·laborar un grup de paletes jubilats del poble. D´altra banda, molts s´hi poden veure reflectits, ja que l´artista els ha pres com a font d´inspiració a l´hora de crear les figures de Jesús i els dotze deixebles, tots pintats a mida natural.

La idea és que el mural s´inauguri oficialment el pròxim mes de setembre.

Un projecte viscut amb molta intensitat
Aquesta empresa artística i de grans dimensions, Pujolboira no podria haver-la fet sense el suport del seu equip de col·laboradors fidelíssim, integrat per membres del Grup 3 Colors, sorgit dins els tallers que l´artista imparteix des de fa anys. Dues de les seves ombres en aquest projecte han estat Montse Planella, a qui l´artista va convidar a ser cap de taller, i Natàlia Isern, que ha esdevingut coordinadora general. Ambdues reconeixen el preuat aprenentatge viscut. "Ha estat com un camp de treball, he après molt rere el mestre i quasi que consideres que l´obra ja és part teva", somriu Planella, molt emocionada recordant els reptes que Pujolboira li ha permès assumir. També posen en valor l´afició de tots els col·laboradors que s´hi han bolcat desinteressament. "És una cosa molt maca de veure", reconeix.

Per la seva part, Natàlia Isern, responsable del calendari i horaris dels col·laboradors, confirma la intensitat del projecte. "En el moment de tallar la tela hi havia un silenci", rememora, i assegura que li han agradat molt les reflexions que ha generat el mural: des de la figura de Jesús fins als valors que transmet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook