El cens d’entitats de foment de la llengua catalana ha crescut un 5% aquest 2017 i ha assolit la xifra de 198 entitats, 150 de les quals són associacions i 48 són fundacions, segons ha indicat aquest dilluns el Departament de Cultura. Enguany s’han incorporat al cens 19 entitats noves. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dilluns, 24 de juliol, la resolució amb les entitats que formen part del cens, que agrupa entitats de tots el territoris de parla catalana que impulsen activitats per promoure actituds positives envers el català o per incrementar-ne el coneixement o l’ús des dels seus àmbits d’actuació. Les donacions a aquestes entitats desgraven en l’impost sobre la renda de les persones físiques. L’any 2016 més de 98.500 persones van desgravar per donacions al cens i 59 entitats van rebre donacions.

Les 198 associacions del cens sumen més de 700.000 socis, un nombre indicatiu de la vitalitat del teixit associatiu i del seu compromís amb el foment de la llengua catalana, segons destaca el Departament. Les diferents entitats tenen àmbits d’actuació ben diversos: 100 treballen en l’àmbit cultural; 32 en l’àmbit empresarial, laboral i professional; 21 en integració social; 19 en l’àmbit foment de la llengua; 17 en l’àmbit de joves, lleure i esport i 9 en ciència i tecnologia.

El cens inclou entitats ubicades en les diverses divisions administratives dels territoris de parla catalana. La major part, 186, estan ubicades a Catalunya però també n’hi ha 4 al País Valencià, 2 a l’Aragó, 2 a les Illes Balears, 1 a Andorra, 1 a França i 2 a Itàlia.

L’entitat més veterana és la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que es va crear el 1770, l’única creada al segle XVIII. A banda, hi ha 19 entitats del segle XIX com ara l’Ateneu Barcelonès, el Col·legi d’Advocats de Reus, el Col·legi d’Advocats de Vic, l’Associació Lluïsos de Gràcia, els Lluïsos d’Horta. El cens inclou 114 entitats creades el segle XX, com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació Lluís Carulla. Finalment, 64 de les entitats són del segle XXI, com la Fundació PuntCAT, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Grup de Periodistes Ramon Barnils, o Associació Reintegra per a la Reinserció Laboral de les Terres de Ponent.

Aquest any s’han incorporat al cens l'Associació Ca la Dona, Associació Centre Cultural de Colldejou, Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació, Associació Foment Martinenc, Associació Grup d'Entitats El Vendrell Educació i Lleure, Associació Institució Francesc de Borja Moll, Associació per la Comunicació Popular als Països Catalans, Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, Ateneu Santfeliuenc, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Església Evangèlica Unida de Terrassa, Federació Internacional d'Scrabble en Català, Fundació Privada Ensenyament i Família, Fundació Privada Goel, Fundació Privada Revista de Catalunya, Fundació Privada Sagrera, Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, Grup de Periodistes Ramon Barnils i Mútua Manresana, Mutualitat de Previsió Social a Prima Fixa.