Ser metge és una professió que salva vides i, en el cas de Josep Masdevall i Terrades, això és una veritat absoluta. Nascut a Figueres al segle XVIII (es desconeix la data concreta perquè no es conserva la partida de naixement), del seu laboratori químic va sorgir l´Opiata de Masdevall, un compost que contenia quina i que salvà moltes vides en ser usat per combatre epidèmies pútrides i palúdiques, molt habituals a l´Empordà. També va aplicar, de forma avançada al seu temps, mètodes útils com evitar sagnar els malalts i separar-los dels sans. Tot plegat, el va conduir a ser nomenat primer metge a la cort de Carles III i també de Carles IV, el 1799. A més, va escriure llibres que foren traduïts a l´italià, alemany i francès. La seva intensa vida l´han resseguida els doctors i investigadors de la història de la medicina catalana, Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, i aquest passat dissabte la compartiren en una xerrada a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran, a Figueres.

"És el metge empordanès més influent de la història", reconegué Baños. Ell i Guardiola estudien, des de fa anys, l´eponímia mèdica, és a dir, termes mèdics que deuen el seu nom a persones reals i això els va conduir fins a Masdevall. De fet, ja han publicat tres llibres amb la Fundació Dr. Antonio Esteve i alguns articles han tingut repercussió. Del metge figuerenc en van escriure un el 2008. Posteriorment, van conèixer un descendent viu, Joan Masdevall, que ha animat la campanya per posar el nom del metge al nou CAP figuerenc. Tot plegat els fa seguir investigant sobre el personatge, ja que encara resten ­buits dins la seva biografia.

Tant Baños com Guardiola coincideixen a dir que Masdevall, que estudià a Cervera i Montpeller i exercí a l´Empordà, on fou membre de les comissions d´epidèmies, devia ser un home hàbil i "seductor" per arribar fins a la cort, on se´l nomenà noble. "Era un personatge curiós, amb una energia increïble", asseguren tot referint-se als seus viatges constants i treball incansable, testimoniats en documents i cartes de l´època, entre elles les del seu protector, el comte de Floridablanca. Un d´aquests treballs fou el primer informe sobre salut laboral que es coneix dedicat a les fàbriques d´indians i a les condicions dels seus treballadors.

Masdevall va arribar a presidir l´Acadèmia de Medicina de Madrid. Des d´aquí intentà portar els estudis de medicina a Barcelona, quelcom que s´aconseguí vint anys després, i va fer un pla per unir els estudis de medicina i cirurgia. Masdevall morí a Trujillo el 1801 i va deixar dona i cinc fills.