Si hi ha un escriptor que ha estat font d´inspiració de desenes d´altres artistes, com Salvador Dalí, Marcel Proust o Miquel Barceló, aquest és el francès Raymond Roussel (1877-1933). Creador d´un univers estrafolari i d´un mètode d´escriptura singular basada en homònims, paraules que tenen la mateixa forma i so però significats diferents, mai va aconseguir el reconeixement en vida, quelcom que anhelava més que cap altra cosa. Autor de culte pels surrealistes, la seva primera novel·la 'La Doublure' (1897) mai havia estat traduïda al castellà, fita que ara ha assumit l´editora de WunderKammer, Elisabet Riera, que exalça el treball èpic realitzat per la reconeguda traductora María Teresa Gallego Urrutia.

'El doble' és una novel·la sorprenent. Escrita en versos alexandrins rimats, narra les vicissituds de Gaspard Lenoir, un aspirant a actor que, en substituir el protagonista d´una obra teatral, fracassa estrepitosament. Per oblidar el mal moment viscut, fuig amb la seva amant al carnaval de Niça. A partir d´aleshores, Roussel escriu i descriu, amb un detallisme quasi obsessiu i sensorial, tots els elements de la festa. Una festa, però, que arribarà a la seva fi i amb Gaspard, evidentment, arruïnat i condemnat a una vida de firaire, és a dir, en la humiliació absoluta. "És un personatge entranyable i, fins i tot, sembla com si Roussel s´hagués projectat en ell", diu Riera, que afegeix que, en aquest llibre, l´escriptor encara no utilitza el seu mètode, però "ja comença a fer jocs de paraules, es copsa el germen de tot".

Fill d´una família benestant de Neuilly, a Roussel, des de ben petit li conrearen el gust per la cultura, el teatre i l´art. Si inicialment va estudiar música, als 16 anys va bolcar-se plenament en la poesia. 'La Doublure' seria el resultat de mesos i mesos de treball sense descans. Com ell mateix explica en un text que Riera ha recuperat per a aquesta edició, "em sentia en la glòria, allò que escrivia estava envoltat de resplendor, portava en mi el sol i no podia impedir aquest formidable fulgor de la meva persona. En aquest únic instant, vaig viure més que tota la resta de la meva existència". Potser va ser per aquesta experiència tan intensa i per ser una ànima tan sensible, que, després d´autoeditar-se ell mateix el llibre i veure la fredor i indiferència amb què era rebut, Roussel va contraure una greu malaltia nerviosa que s´allargà en el temps. Fins i tot va necessitar tractament psiquiàtric. En el llibre, a manera d´epíleg, l´editora ha inclòs l´estudi del seu psiquiatre Pierre Janet sobre Martial, un dels personatges creats per Roussel, tot i que realment es tracta del mateix escriptor. "Parla de la relació entre l´angoixa i l´èxtasi en termes creatius", explica Riera.

El seu ric món interior

L´univers imaginatiu de Roussel era riquíssim i molt interior. De fet, viatjava molt, malgrat que, molts cops, es recloïa a l´habitació per no sortir-ne. Així, tot allò que escrivia sorgia de dins seu. Potser per això, artistes com Dalí s´hi van sentir terriblement atrets. Fins i tot avui en dia se segueix analitzant el seu món. "Els surrealistes l´adoraven, perquè Roussel no tenia una connexió directa amb la realitat, sinó que tirava molt d´imaginació i de l´inconscient", diu Riera. En aquest cas, després de La Doublure, Roussel escriu Locus Solus (1914) i Impressions d´Àfrica (1909). Riera destaca la devoció que Roussel sentia per artistes com Pierre Loti i Víctor Hugo, sorprenentment autors que l´editora també ha publicat a WunderKammer. Buscant encara més connexions, Riera explica que l´editor Jean-Jacques Pauvert, en qui s´ha inspirat per dissenyar la línia dels seus llibres, va trobar el manuscrit L´Angelus de Dalí que aquest havia perdut fugint dels nazis.