La columnista, tertuliana i escriptora Pilar Rahola va aprofitar la Setmana Cultural de Cadaqués per presentar, dissabte passat, el seu llibre 'Rosa de cendra', amb el qual ha rebut el premi Ramon Llull, el guardó literari més ben dotat en llengua catalana.
La novel·la està ambientada en la Setmana Tràgica i el període immediatament anterior (1901-1909), una història de lluita, d’estretors, d’inquietuds polítiques i de reivindicació del paper de la dona en una època convulsa. 'Rosa de cendra' s’inscriu en la saga iniciada en la seva novel·la prèvia, 'Mariona', ja que està protagonitzada pels descendents dels personatges d’aquell llibre, però canviant l’entorn històric, del segle XIX als inicis del segle XX.
La presentació va tenir lloc a l’església de Cadaqués, durant els actes de la setmana cultural. El llibre és un homenatge a la Rosa de cendra que va ser Barcelona en els temps de la Setmana Tràgica, a través de la història d’una família enfrontada en un moment molt convuls de la història de Catalunya i Barcelona. El protagonista és Albert Cornet, net de la Mariona, que ha tornat transformat per la seva participació en la guerra de Cuba, convertit en un altiu nou ric. Les contradiccions esclaten amb el fill d’aquest últim, un anarquista que a més és homosexual, perquè volia explicar com era de terrible ser homosexual a principis del segle XX. Rahola no només sosté la narració en aquests personatges, sinó molt especialment en els pilars femenins de la novel·la. L’autora diu que no ha volgut jutjar les posicions polítiques dels seus personatges i que escrivint Rosa de cendra ha pogut entendre polítiques actuals que no comparteix.
