La descoberta del cadàver d´Àfrica Pitarch sota la neu en una pista d´esquí d´Innsbruck i la investigació engegada pel detectiu privat Simón Prisco són el punt de partida de 'La sonrisa helada', primera novel·la de gènere negre del periodista i guionista Josep Maria Hernández Ripoll (Barcelona, 1958). Un llibre ple d´acció, humor, sexe, misteri i sornegueria ubicat a la Barcelona de finals dels 90 quan encara es pagava amb pessetes.
La idea del llibre, que amaga tota una trama sinistra, addictiva i amb forta crítica social, va començar a germinar fa uns vuit anys, però l´autor, que es confessa fan del Pepe Carvalho de Montalbán, no la va desenterrar fins fa poc. Aleshores "li vaig donar un meneo, la vaig tallar i polir i a buscar editorials". El fet de ser guionista televisiu ha ajudat Hernández a estructurar la història, desgranada en quasi mig miler de pàgines, i crear escenes molt visuals. "Tenir un bon principi i un bon final, que acaba fatal, sense avançar esdeveniments" és essencial, diu l´autor.
'La sonrisa helada' és la primera aventura del detectiu Prisco. Acabat d´arribar a la capital, en aquesta aventura comparteix protagonisme amb un inspector austríac i un altre personatge femení. A diferència de la resta, Prisco no apareix mai descrit físicament, quelcom que permet que cadascú l´imagini al seu gust.
Hernández ja treballa en la segona aventura de Prisco i té en la ment la tercera on, promet, "no apareixerà cap assassinat". "El gènere està molt de moda, perquè permet fer molta crítica social, estàs en contacte amb diferents estrats socials". Un dels editors de Cal·lígraf, Ramon Moreno, reconeix que la decisió de publicar aquest llibre va ser unànime. "Tots vam coincidir que el text era brutal i això passa poques vegades, que tots estem d´acord", afegeix tot reivindicant el gènere i la personalitat de la història que "l´acosta als clàssics".
