La relació emocional, sexual i d´aprenentatge entre una dona de 40 anys i una nena de 12 esdevé el teló de fons de 'Llum', la novel·la més íntima d´Elisabet Riera editada en català per l'Altra Editorial i en castellà per Sexto Piso. Amb l´entorn rural de Terrades com a escenari, l´autora evoca el retorn de la dona adulta a la casa natal després de vint anys d'absència i com aquesta afronta la foscor, la solitud i els silencis del passat. El far que la salva és una nena plena de sensibilitat, àvida per conèixer els secrets de l´amor.

Amb l´ermita de Santa Magdalena de fons, Elisabet Riera ens mostra les edicions en català i castellà de la seva novel·la, 'Llum', un llibre ple de poesia, simbolisme i puresa. El 7 d´abril el presenta a Figueres. Prèviament ens en parla en aquesta entrevista.

El llibre el dedica a la seva mare.

Vaig pensar que sempre dedicava llibres a gent que ja no hi és, i ella, com que encara és viva i té molt a veure amb la història... També ho vaig fer per marcar el tema.

És una història molt personal.

No és una novel·la autobiogràfica ni confessional, però sí que surt d´un punt de partida biogràfic: tornar a la casa familiar, al poble i com et recompons a partir d´això. Clarament està ubicat a Terrades, en aquesta casa, però la resta no és realitat, és transformació de sentiments. Les emocions i vivències que hi ha de fons són reals, com voler recuperar la infància, tancar ferides del passat, tot treballat literàriament i posat al servei d´una història.

Una narració que toca la fibra.

És una novel·la escrita molt des dels budells. A diferència dels anteriors, no he fet servir ni un sol llibre de referència, aquí tot ha sortit de dins. En ser material molt emocional i estar ubicada a Terrades, la vaig escriure en català. I ho vaig fer a raig. No vol dir això que no hi hagi molta correcció posterior, ni hagi pensat en l´estructura o en el ritme.

Quan li sorgeix la idea?

Recordo molt bé estar dins aquesta casa, tard, i sentir una pluja d´estiu com la que apareix al principi del llibre i la mainada del poble corrent, cridant i saltant a les basses. Em van fer una enveja tan gran, jo volia sentir aquesta alegria sense filtres. Aquesta manera d´enyorar-se de la infantesa va ser una mica l´espurna. Jo també acabava d´agafar feia poc la meva gosseta Llum que em donava emocions molt netes, sense complicacions. I va ser aquesta simbiosi combinada amb la solitud de la casa.

Al seu anterior llibre, 'Fresas salvajes para Miss Freud', l´epistolari hi juga un paper essencial. 'Llum' també és una veritable carta d´amor.

No va ser molt pensat, però la voluntat de la protagonista, en escriure-li la carta, és fer una confessió. I en fer-ho, quan ha passat tot, marca un to més melancòlic, amb el que també està escrit tot el llibre on hi ha punts molt lluminosos i punts molt foscos.

Com definiria el seu llibre?

És intens, però ja sabem que la intensitat pot ser des de l´exaltació fins a la depressió. Aquest llibre és un viatge de la foscor a la llum, és una història d´amor curta i intensa. La protagonista arriba al poble, a l´hivern, tot fosc, fins que es fa amb la casa, coneix la nena i amb ella va arribant cap a la llum. Aquest és un llibre de creixement, d´aprenentatge i les dues protagonistes es transvasen coneixements que necessiten en aquell moment. Una necessita recuperar aquella alegria perduda, la fe quasi en la vida, l´amor i el desig i l´altra, maduresa i experiència per anar creixent. Jo me les imagino fent un camí, una de pujada i l´altra baixant, trobant-se a la meitat, intercanviant-se maletes i continuant el viatge.

Una té 12 anys i l´altra 40.

Que es trobin en aquestes edats tampoc és casual. Les diferències d´edats permet explicar com es viu l´amor en les diferents etapes de la vida. La nena en té 12 anys i en farà 13, és l´edat en què comença l´adolescència i també és fer l´ullet al personatge de Lolita. I que la dona en tingui 40 és la típica crisi de la mitjana edat. Són dos punts significatius en el pas del temps i en la vida d´una dona, quan comences la pubertat i quan ets a la meitat de la vida.

A les primeres pàgines, la dona adulta li escriu a la nena que no pensi que la seva ha estat una història sòrdida, sinó veritable amor.

Aquest és el punt difícil d´explicar, que hi ha una relació d´amor, eròtica i sexual entre elles. Però mai vaig tenir consciència ni por d´això quan l´escrivia, perquè el que hi ha és una història d´amor sense abús, ni enganys, ni violència i, fins i tot, hi ha una relació d´igualtat entre les dues. No sabria ni dir quina d´elles està més necessitada i és més fràgil. La dona és qui queda més ferida.

Per què torna a casa després de tants anys d´abandonar-la?

Perquè no podia estar tota la vida sense tancar el seu passat.

Ho fa després del trencament amb la seva parella, una altra dona.

Ella té una incapacitat per sostenir una història d´amor adulta pel que no ha guarit en el passat. Ningú omplirà aquest buit si no és ella mateixa i, si no ho fa, mai podrà estimar realment.

A la carta que li escriu a la Llum, li explica el seu passat: la mare absent, un pare hermètic, el silenci...

Sí, li tapen tots els records i aquesta és la gran ferida. Podia ser que la mare marxés, però no que no se´n parlés mai o es tapés, aquest silenci és el mal.

Un s´adona que el pare també és un personatge molt ferit.

Crec que els silencis s´hereten i no per qüestions genètiques, sinó per comportament. Quan ella marxa de casa és un crit juvenil, però quan torna s´ho ha de construir d´una altra manera. Aquesta és la història, la construcció d´aquesta dona, un renaixement i, fins i tot, la seva redempció. Quan vaig acabar la novel·la i un cop fetes les correccions, em vaig adonar que ella retrobava la innocència i la fe. Sonava com una cosa quasi religiosa. En el fons, tota la novel·la està sembrada de símbols religiosos: la tornada a la casa del pare, el llibre d´oracions, el desig de tornar a creure... i jo no tinc un sentiment religiós.

Entrellaça amb molta sensibilitat les emocions dels personatges amb la descripció del paisatge. Hi ha molt de simbolisme, també.

Hi ha certa exaltació del paisatge, entre la duresa del principi fins al lirisme de les descripcions on la dona es retroba amb la bellesa. L´entorn també li dona llum, però també hi té una batalla molt gran.

L´aigua és present en escenes molt íntimes.

Ha estat inconscient i és el primer cop que m´hi fixo. Crec que aquest entorn és molt sec i hi ha aquesta relació entre el paisatge sec, dur i esquerp de les emocions de la dona enfront de l´aigua que és quelcom més amorós, suau i dolç. Potser per això a les escenes més amoroses hi ha aigua.

Com és l´amor de la nena?

És com el del primer cop, quan encara no hi ha hagut decepcions, enganys, és només la il·lusió concentrada, una alenada d´aire fresc.

I la dona s´hi aferra.

És un filet de llum dins la foscor total. Per això crec que no es poden fer judicis morals sobre la història, perquè tal com està construïda és lògic el que passa.

En algun moment fins i tot la dona s´identifica amb la nena.

Tota l´estona la nena és ella mateixa de petita. Va marxar essent jove, no tant nena com la Llum, i va patir un trencament amb la seva infantesa i el seu passat, un tall radical i l´ha de recuperar a través de la Llum. És un mirall, hi ha un diàleg entre la infantesa i la maduresa d´un mateix.

La Llum, un personatge especial.

És una nena sensible, una antena oberta que capta el que l´altra li pot oferir. Té la sensibilitat d´adonar-se´n, fixar-se en aquesta persona diferent, per això l´efecte mirall cap al futur del qual parlava. Alguna cosa d´aquesta dona, ella voldria incorporar-ho en el seu futur. També hi ha aquesta relació de mestra-alumna, d´aprenentatge quasi a l´estil més clàssic, una educació completa, no només informació, sinó vital i sentimental. Per això hi ha referències literàries de formació.

A la Llum, aquest amor li serveix per créixer.

Per a ella aquesta relació és un moment iniciàtic en l´amor i el sexe i mai es qüestiona que sigui una dona, ella s´ha enamorat i està fascinada per algú més gran. No és un problema aquest, el problema és el de l´amor. La Llum no sap ara tampoc que aquest serà un moment important i per això la dona li escriu la carta per conservar-li el record tal com l´han viscut, sense posar-li etiquetes, ni judicis. No sabem si necessitarà revisar-lo, però, si ho fa, ella li facilita. És un acte d´amor, la dona li dona el que ella no va tenir mai.