03 de març de 2017
03.03.2017
La Pera

Un vídeo de la Fundació Dalí repassa els 20 anys d'exposicions a Púbol

El castell de Gala oferirà una nova mostra a partir de la setmana vinent

03.03.2017 | 13:19

La Fundació Gala-Salvador Dalí ja té a punt la reobertura del Castell de Púbol, el tercer vèrtex del triangle surrealista que gestiona. En aquest espai, que va ser el racó preferit de Gala durant els darrers anys de la seva vida, l'entitat hi ha programat exitoses exposicions que ara ha volgut recordar amb un vídeo especial. Són vint anys de mostres artístiques que han tingut una gran acollida entre els visitants. El documental ha estat produït per Doc Doc Films i ha tingut la co·laboració de Tramuntana TV.

El Castell Gala Dalí de Púbol, obert al públic des del 1996, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala, i en una funció, un lloc adient per al descans i el refugi de la seva esposa. El pas del temps va determinar la transformació d'aquest espai, entre 1982 i 1984, en el darrer taller de Salvador Dalí i en el mausoleu per a la seva musa.

Documentat des del segle XI, segons explica la Fundació Gala-Dalí, l'estructura bàsica de l'actual edifici, de tres plantes i articulat al voltant d'un pati alt i estret, cal situar-la durant el període de màxima esplendor de la baronia de Púbol: la segona meitat del segle XIV i principi del XV.

Quan Dalí va comprar el Castell, el 1969, estava molt deteriorat, amb sostres caiguts, esquerdes importants i el jardí en estat semisalvatge. Tot això atorgava al conjunt un aspecte romàntic que és el que els Dalí valoraren i intentaren mantenir en la restauració que van encomanar. Es va consolidar l'aspecte ruïnós exterior, sense amagar les cicatrius provocades pel pas del temps. Salvador Dalí va utilitzar de manera molt intel·ligent les parets i els sostres semiderruïts, creant espais insospitats i de dimensions molt contrastades; va concebre la decoració interior basant-se en representacions pictòriques als murs, falses arquitectures, barroquisme tèxtil, antiguitats, simbologia de caire romàntic,... El resultat és un lloc tancat, misteriós, privat, auster i sobri, amb espais de gran bellesa, com ara l'antiga cuina convertida en cambra de bany o el Saló del Piano.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook