La principal conclusió de la instrucció sumarial del «cas del 3%» assenyala que, malgrat les revelacions dels afers «Palau de la Música» -que ahir es va començar a jutjar a la Ciutat de la Justícia, a ­cavall de Barcelona i de l´Hospitalet de Llobregat, amb Fèlix Millet i Jordi Muntull com a acusats principals- i «Pujol», la trama ordida per Convergència per, presumptament, finançar-se il·lícitament a partir del cobrament de comissions a canvi de la concessió de grans projectes d´obra pública, ha mantingut les constants vitals. Se n´extreuen d´altres, però: entre elles, que la trama ha allargat els tentacles fins a Girona, fins al punt que dels set «supòsits», entesos com a procediments corruptes, que identifiquen els investigadors en l´extens sumari -el secret del qual s´ha aixecat recentment-, quatre tenen vincles amb la província: amb Olot; amb Roses; amb el projecte de l´estació de l´AVE a l´aeroport de Girona i amb qui va ser alcalde d´Anglès, el convergent Josep Manel Bassols.

Torredembarra 2014

Tot arrenca l´any 2009 a Torredembarra i a partir de les denúncies de qui en fou regidora per ERC, Montse Gassull, traspassada tot just fa uns dies. El detonant de l´«operació Turm» va ser la manipulació del concurs públic perpetrada per l´aleshores alcalde, Daniel Massagué, de CDC, que, tot i quedar en un primer moment en segona posició i, en conseqüència, no ser mereixedora de l´adjudicació, va confiar a la constructora Teyco de la família Sumarroca -el patriarca Carles va ser un dels fundadors de Convergència- l´execució d´un aparcament ­subterrani al municipi. La Guàrdia Civil conclou que fruit d´aquesta operació es van produir pagaments injustificats per valor d´1,4 milions d´euros a empreses de Masagué: «L´adjudicació de l´obra pública a favor de Teyco el març de 2009 podria ser una causa de les posteriors transferències potencials injustificades produïdes entre empreses del grup Teyco i les del llavors alcalde Daniel Masagué», es recull en el sumari. En aquesta operació s´hi va veure implicat l´empresari de Palafrugell Mariano Judez, que hauria efectuat un pagament de 210.000 euros a empreses de Massagué.

A partir d´aquí es precipiten escorcolls, detencions i noves investigacions, que deriven en les operacions Petrum I, Petrum II l´any 2015, i la més recent, Pika (2017), que acaba amb el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, detingut. «Després de la pràctica d´escorcolls a la mercantil Teyco i al domicili de Jordi Sumarroca (en el marc de Petrum II), es van trobar indicis que apuntaven, de forma contundent (...) que s´haurien consumat suborns cap a CDC en forma de ´donacions´ a la Fundació CatDem».

Tot se supervisava, sosté la Guàrdia Civil, des del despatx del tresorer de Convergència Andreu Viloca, que efectuava «un especial seguiment» de «les ajudicacions i licitacions atorgades per entitats governades per CDC, tant en l´àmbit local i provincial com autonòmic». Algunes a Girona.

De Sud a Nord

De Torredembarra fins a la ­Garrotxa, passant per Roses. La trama del 3% es desplaça pel territori, això sí, passant primer, com ocorre en tots els casos descoberts per la Guàrdia Civil, pel carrer Còrsega de Barcelona. El despatx d´Andreu Viloca hauria estat altra vegada l´escenari d´un intent de manipulació d´un concurs públic: el de la construcció de l´escola Montserrat Vayreda de Roses. En aquesta ocasió, l´interlocutor de Viloca era l´exdirector general d´Infraestructures.cat, l´empresa de la Generalitat que gestiona els grans projectes d´obra pública, Josep

Antoni Rosell.

Els investigadors fan constar en el sumari instruït pel jutjat número 1 del Vendrell que el 25 d´agost de l´any 2015 tots dos van planificar una de les «darreres mossegades» (en forma de comissions íl·licites obtingudes a partir de l'adjudicació de contractes d'obra pública) per finançar el partit al marge de la legalitat.

Els agents es basen en la troballa de documents que Viloca va passar per la trituradora a corre-cuita, poc abans que la Guàrdia Civil irrompés a la seu de CDC, en el marc de l´operació Petrum II; els van reconstruir i van fer intel·ligibles les paraules «Romero» i «Polo», juntament amb sèries de números i símbols: «130 aval»; «31/10» i «900». Indicis, segons la Guàrdia Civil, que Rosell i Viloca planejaven obtenir una comissió il·legal a partir de l´adjudicació del projecte de les obres de l´escola i que la trama mantenia encara l´«activitat delictiva».

El pla, sostenen els investigadors, passava perquè guanyés el projecte la constructora Rogasa (Romero Gamero SAU), a un preu a la baixa de 3,4 milions (900.000 menys que els 4,3 milions previstos d'inici) i previ pagament d´un aval de 130.000 euros que la Generalitat exigia com a garantia i que, casualment, «correspon al 3% de l'import total de l´adjudicació» d´un projecte («estaríem davant d´altres coincidències més», precisa el sumari) que, d´haver-se adjudicat el «31/10» hauria pogut entregar-se «a principis del 2017», tal com estava previst.

Puntualitzen els investigadors en relació amb la documentació reconstruïda, que el segon cognom de Josep Antoni Rosell és, precisament, Polo, qui, d´altra banda, presidia la mesa de contractació que havia de decidir qui executava el projecte de la nova escola. Dues «coincidències» més.

Plans trencats

La irrupció de la Guàrdia Civil a la seu del carrer Còrsega el 28 d´agost, tres dies després de la reunió entre Viloca i Rosell, hauria estroncat els plans per a l´obra del del Montserrat Vayreda de Viloca i Rosell, als qui l´operació policial hauria enganxat amb els pixats al ventre: finalment, el projecte es va adjudicar al febrer de l´any passat a la UTE Vías y Construcciones, per 3,3 milions.

«Per tot allò exposat anteriorment podríem arribar a establir una intervenció de les persones ressenyades -Josep Antoni Rosell, Andreu Viloca i Romero Gamero- durant el transcurs del procés d´adjudicació de l´escola Montserrat Vayreda», assenyala la policia judicial en el sumari. Hi ha documentació relativa a Figueres i Lloret de Mar que està en mans de la Guàrdia Civil pendent d´analitzar.