El 2013, la Fundació Joan Brossa va crear i exposar, per primera vegada, la mostra 'Joan Brossa: Escolteu aquest silenci'. Durant dos anys, l'exposició va itinerar fins a restar, de nou, en silenci. Ca l´Anita de Roses la recupera aquest dissabte (20.00 hores), una oportunitat per apropar-nos al món màgic del poeta.

Fa uns anys que no es veu una exposició temporal de Joan Brossa a la comarca. Cal dir que el Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, sí que exhibeix obra de forma permanent. La directora de la Fundació Brossa, Glòria Bordons, explica en aquesta entrevista que la mostra a Roses és una gran oportunitat per conèixer-lo.

Fa més d´un any que aquesta exposició no s´havia vist.

Sí, la vam exposar a l´Espai Brossa en planificar-la i després es va presentar a les itineràncies de la Generalitat. Ara, Roses s´ha interessat i permet treure profit a una feina ja feta i divulgar l´obra de Brossa que nosaltres, com a Fundació, tenim com a objectiu.

Com està concebuda la mostra?

L´exposició vol explicar tot Brossa. Com ell tocava tants registres diferents ho fem a partir de tres eixos. Brossa havia dit molts cops que si no hagués estat poeta, en els moments d´eufòria seria guerriller, i en els de passivitat seria prestidigitador. I afegia que ser poeta volia dir ser les dues coses. Per tant, tenim tres àmbits: el guerriller, el prestidigitador i el poeta reflexiu i dient-nos coses sobre el món d´una altra manera.

Així es desgrana tot Brossa.

Hem procurat que hi hagués tots els vessants. A Brossa potser se´l coneix pels poemes visuals, però era un poeta de cap a peus. Per tant, a l´exposició, els poemes escrits s´integren al costat dels visuals. Hi ha objectes, també. L´altre vessant que no podem agafar, el del teatre, el tenim indirectament a través d´unes pantalles on es veu la pel·lícula 'Foc al canti' de Frederic Amat amb guió de Brossa del 1948; hi ha posades en escena; fotografies amb diferents amics; fotos de poemes corporis... Fins i tot hi ha un llibre d´artista. Tot plegat ajuda a conèixer el pensament crític de Brossa. Hi ha poemes que són actualíssims malgrat ser escrits als anys 60.

Cal seguir parlant d´ell perquè el públic potser no el coneix massa.

Jo treballo a la Universitat i, lamentablement, quan pregunto als meus alumnes qui el coneix, de trenta aixeca la mà una sola persona. Hi ha molt desconeixement, potser les noves generacions... L´any passat, per exemple, vam assessorar un alumne de Castelló d´Empúries per un treball de recerca. Vull dir que hi ha mestres que el coneixen i també el divulguen. La Fundació fa molts tallers a escoles, però nosaltres som molt petits, no arribem a tot arreu i tenim pocs mitjans econòmics.

Què ens desperta Joan Brossa?

Sorpresa, perquè amb la seva poesia visual surt per on menys t´esperes. També et provoca l´obligació de donar una resposta com a lector o espectador. Ets tu qui interpretes allò que et donen. L´educació ara, potser, és de donar respostes fàcils o unívoques i no cercar què vol dir l´autor, la teva visió. I la teva resposta pot no coincidir amb la del veí.

És necessari Brossa, encara?

Jo crec que sí. Fa un parell ­d´anys, vam fer una mena de manifestació amb poemes del Brossa al barri de la Mina. La gent es quedava aturada i es preguntava si era aquella persona qui l´havia escrit. I no, ho havia fet Brossa als anys 80. Tocava la fibra i sobretot clamava per la llibertat de la gent. Tot plegat molt actual.

Aquesta exposició potser permetrà arribar a nous públics.

Per a la Fundació és important no tant arribar a aquella gent que sempre va a les exposicions, sinó a tot tipus de públic, persones normals i corrents que trobin el personatge i les seves intencions i missatge.