Amb l'objectiu de sensibilitzar sobre l'actual crisi humanitària, els impulsors de la campanya 'Casa Nostra, Casa Vostra' han organitzat aquest dissabte a la nit un gran concert que ha omplert el Palau Sant Jordi de Barcelona amb més de 15.000 persones. Es tracta de l'esdeveniment artístic més multitudinari que s'ha fet fins ara a Europa des de l'esclat de la crisi dels refugiats, i ha volgut ser una mostra de la mobilització ciutadana vers aquesta causa. El concert se celebra quan falta només una setmana per a la manifestació 'Volem Acollir', que recorrerà els carrers de Barcelona el pròxim 18 de febrer. Grups i artistes de procedències i estils ben diversos han pujat a l'escenari per reivindicar que Catalunya és terra d'acollida. Serrat, Llach, Sopa de Cabra, Marina Rossell, Jaume Sisa o Manolo García són alguns dels noms destacats presents en el concert, dirigit per Rubén Wagensberg i Lara Costafreda amb posada en escena de la Fura dels Baus i la coordinació de Primavera Sound amb la col·laboració del Canet Rock.
El recital ha volgut posar cara, nom i històries a les persones refugiades per tal de reivindicar-ne l'acollida i recaptar fons per finançar projectes per ajudar-les. Però, sobretot, ha volgut posar veu als milers de persones que exigeixen a les institucions i als governs que acompleixin amb els compromisos d'acollida que havien assumit. Segons apunta la campanya 'Casa Nostra, casa Vostra', de les 10.772 persones que el govern espanyol havia dit que acolliria, només han arribat des de l'inici de la campanya 516 (un 4,79%), de les quals 398 en règim de reubicació i 118 en reubicació.
Les darreres dades de l'ONU indiquen que 224 milions de persones han hagut de deixar el seu país arran de la situació de desigualtat econòmica i pobresa que sacseja el seu lloc d'origen. A aquestes, cal sumar 65,3 milions de persones (xifra amb què s'assoleix els 290 milions de persones) les quals, segons estimacions de l'Agència de la ONU per als Refugiats (ACNUR), han hagut de fugir per la violència i les guerres. D'aquestes, 21,3 han hagut de creuar fronteres i buscar ajuda en un altre país. Indrets com el mar Mediterrani s'han convertit en dramàtic escenari d'aquesta fugida, on des de l'any 2000 es calcula que hi han perdut la vida 30.000 persones, que han intentat arribar a Europa bé des de Líbia i Egipte cap a Itàlia, des de Turquia cap a les Illes Gregues, o bé des del Magreb per arribar a les costes espanyoles. Només durant el 2016 han mort més de 4.000 persones.
Amb aquest context, el concert ha pres com a eix narratiu la ruta que segueixen aquestes persones -sovint acompanyades de les seves famílies-, i s'ha dividit en tres blocs: l'origen de la fugida (la guerra, la destrucció o la misèria); el "trajecte", amb els perills del mar, les fronteres, la persecució policial o les inclemències meteorològiques, i l'"arribada", que sovint acaba comportant aturar la vida i estar-se en un camp de refugiats. Cada bloc ha estat presentat per els periodistes Gemma Nierga, Jordi Évole i Carles Prats, que han seguit de prop la crisi dels refugiats a Europa.
Actuacions de luxe
El concert ha comptat amb diversos moments memorables en què s'han pogut veure actuacions conjuntes d'alt nivell. Entre aquestes, l'actuació de Lluís Llach i Manolo García cantant plegats 'Venim del Nord Venim del Sud'; Marina Rosell i Paco Ibáñez interpretant 'A Galopar', poema musicat de Rafael Alberti, o Sopa de Cabra cantant amb Amaral 'Camins'. El recital també ha comptat amb la rumba catalana i el flamenc, en aquest cas de la mà del bailaor Farruco (inicialment estava prevista la presència de Farruquito), o dels incombustibles Los Chichos, que han cantat un dels seus temes insígnia 'Quiero ser libre', un himne per la llibertat i de lluita contra la pobresa i la marginalitat social.
El moment àlgid ha estat, però, amb el cant coral de l'emblemàtic tema de Serrat 'Mediterráneo', del que se n'ha fet un vídeo promocional i que ha comptat amb les veus del mateix Serrat, Gossos, Manolo García, Antonio Orozco, Pablo López, Marina Rosell, Sílvia Comes, Judit Nedderman, Ismael Serrano, Pemi Fortuny o l'Elèctrica Dharma. Tancant el concert , el més que oportú 'Qualsevol nit pot sortir el sol', de Jaume Sisa, i la seva tonada: "Oh! Benvinguts, passeu passeu. De les tristors, en farem fum. Casa meva és casa vostra, si és que hi ha...cases d'algú". Un punt i final massiu que s'ha tancat amb un clam del públic que cridava "Open the borders" ('Obriu les fronteres').
La veu del refugiat, la veu de l'activisme
A banda dels artistes i presentadors de la gala, el concert ha comptat també amb la participació de testimonis els quals, en primera persona, han explicat la seva experiència com a persona refugiada. Han estat Meera M. Zaroor, una estudiant siriana de 18 anys establerta a Catalunya i la metgessa colombiana Rosario Vázquez, que viu a Barcelona des de fa 9 anys.
En els parlaments també intervingut persones que treballen activament a favor dels refugiats com Òscar Camps, Fundador de Pro Activa Open Arms; Toni Borrell, portaveu de l'entitat 'Stop Mare Mortum'; David Zorrakino, voluntari de la Comunitat Eko i Jordi Armadans, director de Fundipau i portaveu de totes les entitats que formen part de la campanya 'Casa nostra, casa vostra'.
Castellers: Rivals a la plaça, aliats per als refugiats
Un dels moments més simbòlics de la vetllada l'han protagonitzat quatre de les colles castelleres més capdavanteres del moment. Els Minyons de Terrassa, els Castellers de Vilafranca, la Vella de Valls i la Jove de Tarragona s'han aliat, per una nit, a favor dels refugiats i han protagonitzat una imatge insòlita en el món casteller. Per primera vegada en 225 anys d'història en el món casteller, les colles, habituals rivals a les places, han unit esforços i mans i han alçat un castell conjunt, un quatre de set. Una acció de germanor per representar l'esforç col·lectiu.
Autoritats interpel·lades
Una nombrosa representació institucional no ha volgut perdre's el concert. Entre aquests, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o les alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabaté. També des del Govern, amb la presència dels consellers Romeva, Rull, Comín, Bassa, Serret o Vila.
El periodista Jordi Évole ha estat l'encarregat de presentar la segona de les tres parts que constava el recital. I en una de les seves intervencions ha qüestionat la presència d'un espai reservat ales autoritats quan el concert i la campanya és, en part, fruit "de la seva incapacitat", ha dit el periodista. Unes paraules que han fet esclatar el públic del Sant Jordi, que ha començat a corejar consignes com 'Prou Excuses' i ha mirar directament on es trobava la llotja d'autoritats, on també hi havia representants de partits polítics com Xavier Domènech (En Comú Podem), David Cid (ICV) o Marta Rovira i Alfred Bosch, d'ERC.
"Ens agrada pensar que Catalunya és terra integradora, d'experiència no ens falta", ha assenyalat en un altre moment del seu discurs Évole, que ha reivindicat també la lluita dels immigrants que van arribar a Catalunya als anys 50, 60 i 70 i que ara conviuen en major part amb aquesta població nouvinguda que busca, com ells dècades enrere, una oportunitat i una vida millor.
Protesta a l'exterior del Sant Jordi
Mentre es desenvolupava el concert, prop d'un centenar de persones s'han concentrat a l'exterior del Palau Sant Jordi amb pancartes per denunciar la seva situació com a població immigrada i també refugiada. "No entrem, no tenim diners per a pagar el concert que fan per donar-nos la benvinguda (#Acollida?) han fet públic des de les xarxes socials des del grup 'Tancada per drets immigració'.
Crida per a la manifestació del 18-F
El concert s'ha clausurat amb una crida a la participació per a la manifestació del pròxim dissabte 18 de febrer, que arrencarà a les quatre de la tarda de la plaça Urquinaona. La marxa baixarà per la Via Laietana, continuarà pel carrer Doctor Aiguadé, entrarà al parc de la Barceloneta i acabarà al passeig Marítim de Barcelona, davant del mar Mediterrani, on prop de 5.000 persones van perdre la vida només al 2016.
