Kalimat (paraules) és el relat en primera persona dels refugiats del camp de Nea Kavala, al nord de Grècia. Fruit d´un taller d´escriptura amb els refugiats del camp, sorgeix el text, concebut com una campanya solidària per millorar les seves condicions als camps. Aquesta obra, en forma de lectura dramatitzada, amb dramatúrgia i direcció d´Helena Tornero (Figueres, 1973), s´ha estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya a l´espera que pugués veure a molts altres llocs: "Ens agradaria que es pogués fer més. Tothom l´hauria de veure. I després seure i parlar-ne. Però estem parlant de deu actors i un músic, per a mi era important que cadascun dels autors tingués la seva encarnació en un actor diferent: una polifonia de veus i físics diferents que ajuden a fer molt més potent el relat. I és també una forma de reconeixement a cada autor. Però per moure tanta gent fora de Barcelona necessites tenir una producció al darrere, i nosaltres, ara per ara, prioritzem invertir els diners en ajuda directa als camps. Aquí haurien de ser les institucions les que s´haurien d´implicar posant els recursos, perquè això sigui possible. Si hi ha algun festival de teatre o ajuntament interessat, endavant. Nosaltres ja hem fet la nostra feina. Ara que facin ells també la seva"
L'objectiu d'aquesta escenificació ha estat donar veu als refugiats, testimoniar la seva problemàtica, teixir ponts culturals per esborrar prejudicis i, molt especialment, recaptar fons per poder fer un donatiu als refugiats del citat camp i millorar les seves condicions de vida. Cinc homes i cinc dones: l´Ahmed, la Fàtima, el Ghadir, la Khamisa, la Shahenaz, el Baker, el Mahmood, la Manar, el Hussein i la Maryam han alçat la seva veu a l´escenari, "deu persones que encara estan esperant poder refugiar-se apropiadament a Europa" assenyala Tornero. "El que s´explica a Kalimat és un drama humà d´unes dimensions difícils d´imaginar. Pensa que no són només les condicions dels camps: aquesta gent venen d´una guerra d´una cruesa extrema. I només en sabem una petita part. La informació que ens arriba està filtrada per molts interessos aliens"
"Kalimat vol dir ´paraules´ en àrab i estem convençuts que les paraules i el teatre poden curar"
'Kalimat' és una proposta que neix de l´experiència de l´equip del Projecte Paramythádes, un equip de gent de les arts escèniques, durant la seva activitat com a voluntaris oferint actuacions i tallers de teatre, dansa, ioga i música durant l´estiu passat en aquest camp de refugiats. "El que s´explica a Kalimat és un drama humà d´unes dimensions difícils d´imaginar. Pensa que no són només les condicions dels camps: aquesta gent venen d´una guerra d´una cruesa extrema. I només en sabem una petita part. La informació que ens arriba està filtrada per molts interessos aliens"
"Durant aquesta estada vam prendre més consciència que mai de l'estat de deteriorament i abandó que pateixen aquests refugiats, que porten deu mesos atrapats a Grècia i als quals encara els queda un llarg camí per solucionar la seva situació degut a les dificultats que imposa la Comunitat Internacional". Privats del dret a treballar (s'han canviat les lleis recentment per tal que no puguin fer-ho) i empobrits a causa de l'abús de les màfies durant el trajecte que han hagut de fer per escapar de la guerra, amb situacions familiars desestructurades, s'han quedat en una situació totalment vulnerable i dependent. "Quan vam tornar aquí no podíem oblidar la seva situació. S´apropava la tardor i amb ella el mal temps i hi havia gent en situacions difícils. A més a més, el seu estatus legal no els permet treballar. I aleshores vam pensar: "I si un teatre els encarrega un text?" I vam pensar que podria ser una forma d´aconseguir una retribució econòmica que els ajudés a passar millor l´hivern fent una feina que, a més, els permetés denunciar la seva situació. I de pas evitar que altres persones externes s´apropiessin dels seus relats. "Ens vam adonar que tenen una gran necessitat d'explicar la seva situació al món, necessiten que les seves paraules, realitats i vivències puguin arribar sense les censures dels nostres mitjans de comunicació. Amb Kalimat (paraules) pretenem donar-los aquest espai". Després d'aconseguir la implicació del TNC en el projecte "vam tornar a Grècia per treballar en la recollida de textos a la comunitat de refugiats"
Una altra part important del projecte és que ha obert un espai web per recaptar diners i millorar les seves condicions de vida. "La campanya de crowdfunding ja està acabada, però el compte corrent de Paramythádes continua obert i de fet encara hi ha gent que ens està ingressant donatius. I nosaltres els continuem fent arribar directament a les organitzacions independents que estan treballant als camps del Nord de Grècia. Són gent que coneixem personalment i hi confiem: hem vist la seva feina. Sabem que són diners que repercuteixen directament en la millora de les condicions dels refugiats. Estem en contacte directe amb el camp, així sabem quines són les necessitats més prioritàries a cada moment. És una realitat que canvia cada dia".
Una estada que ha deixat els seus fruits
Un dels objectius principals del Projecte Paramythádes als camps de refugiats de Grècia el passat agost va ser oferir una "formació per a formadors", per a persones refugiades i voluntaris de llarg termini que poguessin donar continuïtat a les activitats de teatre i de dansa un cop no hi fóssim. Amb aquesta idea es va realitzar un taller per tal de deixar eines suficients a aquells refugiats i voluntaris amb capacitats i motivació per fer-se'n càrrec.Fruit d'aquest taller va sorgir la iniciativa per part seva de formar una companyia de teatre estable (Escosirak) dins del camp. "Vam acompanyar-los en la creació i escenificació d'un espectacle i posteriorment la companyia n'ha realitzat tres més en dos mesos. Això ens parla de la seva necessitat i motivació. La idea era que narressin en primera persona el seu viatge fins a arribar a Grècia i el dia a dia a la vida del camp. Es van fer exercicis d´escriptura amb ells perquè anessin trobant la seva veu, alguns de més lúdics, perquè no hem d´oblidar que l´escriptura sacseja moltes coses i estan en una situació de molta angoixa i estrès. Estan en una espera en condicions infrahumanes, una espera que, a més, no els ofereix cap futur. I encara que ells miren d´estar alegres i fer el cor fort, el patiment hi és. I estem contents que hagin fundat una companyia de teatre i continuen endavant, tot i que les condicions cada dia són més difícils. Però ells no es rendeixen. Allà hi ha molts herois. Potser hi ha gent que no se n´adona, però en el futur, de tot aquest drama humà se´n farà un relat, se´n faran pel·lícules, com se´n fan ara sobre el que va passar durant la Segona Guerra Mundial. I ens trobarem amb la desagradable sorpresa que aquí els "nazis" som nosaltres. El feixisme comença així: mirant cap a una altra banda quan algú és tractat amb injustícia".
Per Tornero aquesta és sens dubte una obra que vol aconseguir que l´espectador s´adoni que tots podem fer coses.
"La idea és que la gent surti amb ganes de moure´s. De moure´s de veritat, no de posar quatre frases boniques al Facebook. I sí, tots podem fer coses. No cal anar allà, aquí hi ha molt per fer. Cadascú, des del seu lloc, pot fer alguna cosa, per petita que sigui. Podem enviar instàncies, inscriure´ns en grups d´ajuda, treure els diners dels bancs que inverteixen en armament i optar per bancs més ètics. Podem ajudar la gent que viu en condicions més precàries, tant els que són d´aquí com els que venen de fora, escoltar-los ja és un primer pas. Podem decidir quins productes comprem (evitar els derivats del petroli, per exemple), com ens informem, com eduquem els nostres fills. Si ets periodista, pots lluitar per una informació veraç. Si ets advocat, pots lluitar per engegar accions legals. Si ets un personatge públic, pots utilitzar la teva veu per donar a conèixer el que està passant, per desmentir rumors. Si ets mestre, pots educar contra la xenofòbia i a favor de la integració i la solidaritat. Tots podem fer moltes coses i ho sabem, però això vol dir dedicar-hi temps. Estem disposats a fer-ho? Jo crec que ho hem de fer, si no volem que, en el futur, se´ns caigui la cara de vergonya. De fet hi ha molta gent que està fent coses. Moltíssima gent. Són els polítics els que no estan fent la seva feina. I ho saben. Un dia seran jutjats per un tribunal. Espero poder veure-ho. La impunitat no és eterna"
