L'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó, amb forts lligams amb Figueres i l'Alt Empordà, ha guanyat el 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga cada any Òmnium Cultural a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans. El premi està dotat amb 20.000 euros i compta amb un guardó obra d'Ernest Altés. Anteriorment, aquest premi l'havia obtingut Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló i Maria-Antònia Oliver. El nom de l'escriptora guanyadora l'ha donat a conèixer el jurat en una roda de premsa aquest dimarts. L'acte de lliurament tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el pròxim 20 de febrer.
Isabel-Clara Simó va ser professora de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i directora de la revista 'Canigó', al front de la qual també hi havia hagut el seu marit, el desaparegut Xavier Dalfó. Recentment, va paricipar en un acte de la càtedra Maria Àngels Anglada de la UdG a la biblioteca Fages de Climent de Figueres.
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) ha rebut el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes com una certa reparació. Un punt i final al "rebuig" i a la no correspondència que, segons ha confessat, ha sentit al llarg de la seva vida d´escriptora als Països Catalans. "Jo els he estimat amb bogeria i sempre he sentit que no era corresposta", ha afirmat l´escriptora, convençuda, ara sí, que "l´amor és mutu".
En aquest sentit, Clara Simó s´ha declarat "desarmada i alitrencada" davant el guardó que concedeix Òmnium Cultural, i que no ha dubtat a identificar com el Nobel català. Per l´autora el premi és un nou estímul per continuar escrivint, una dedicació que de fet no ha deixat mai i que actualment l´ocupa amb diversos projectes, com un recull de poemes, una novel·la juvenil "embastada" i una novel·la per adults "no començada".
"No penso tirar la tovallola, i us prometo que aquest premi m´ajudarà a continuar sent ambiciosa, intentant fent les pàgines una mica millor que les anteriors i aprenent una mica més cada dia". Si plegués, ha afegit, "em sentiria, no jubilada, sinó cadàver".
"En cada llibre tinc la pretensió que alguna cosa hauré après de l´anterior; no em conformo amb la mediocritat", ha senyalat l´escriptora valenciana. Defensava així el seu estil literari del "tòpic" que, ha lamentat, l´ha situat com una escriptora que escriu "per dones, per tietes, des d´interiors". És en aquest sentit que l´autora s´ha sentit "rebutjada", segons ha explicat.
Independentista declarada, Clara-Simó no s´ha estat de fer un al·legat en favor d´aquesta causa, i de defensar la sobirania nacional pel conjunt dels Països Catalans. Un clam que sintonitza amb l´entitat que li ha concedit el premi, Òmnium Cultural. El seu president, Jordi Cuixart, havia destacat prèviament la voluntat de l´entitat de "normalitzar l´imaginar col·lectiu de país" a través de la cultura i la llengua.
"Estem parlant de no deixar-nos ningú pel camí, i hem de tenir clar que són els premiats els que prestigien el Premi d´Honor". Cuixart ha destacat que per segon any consecutiu el premi reconeix una dona -l´any passat va ser la mallorquina Maria Antònia Oliver- i de l´anomenada generació dels 70, amb altres autors com Jaume Cabré, Josep Maria Benet i Jornet.
El jurat de la 49a edició del guardó l´han format Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra. En nom del jurat, Carles Solà ha destacat la gran producció literària d´Isabel-Clara Simó en els gèneres més diversos (novel·la, assaig, guió, teatre, relat, etc.). "Una obra ingent traduïda a deu idiomes que el jurat troba magnífica, i que mereixia ser premiada", ha dit Solà. En l´ànim del jurat també han pesat "les seves lluites per la llibertat, per la situació de les dones i de la infància", ha afegit".
