Han hagut de passar vuitanta anys perquè la comèdia lírica 'Tempesta esvaïda' reneeixi amb tota la força que es mereix. "És una obra plena de contrastos amb una música de Joaquim Serra extraordinària i fantàstica i un text de Carme Montoriol molt bo", reconeix el musicòleg Martí Ferrer, corresponsable de l´editorial Ficta, que acaba de publicar l´obra en un llibre-cd, presentat fa uns dies a la biblioteca de Figueres. Fa poc es va fer en concert a Reus i Manresa i, el febrer es farà a Olot. També s´està negociant perquè es pugui veure als escenaris de Figueres i a Peralada.

Amb el fet que 'Tempesta esvaïda' hagi resorgit del passat (es va estrenar el 1936) hi ha tingut molt a veure la filòloga figuerenca Anna M. Velaz qui, de fet, ha tingut cura de l´edició del llibre, partint del manuscrit que es conservava a la biblioteca figuerenca. Des de fa un temps, Velaz ha posat en valor tota la producció de l´escriptora Carme Montoriol (1892-1966), amb arrels figuerenques i molt vinculada a la ciutat, que, a parer seu i tenint en compte la seva trajectòria i compromís amb el país, "fou una dona avançada a la seva època". Pianista, dramaturga, poeta i gran traductora, Montoriol va veure escenificades i publicades totes les seves comèdies dramàtiques, menys 'Tempesta esvaïda'. "Ella feia un teatre innovador, per pensar; admirava Ibsen, a qui qualificava de forjador d´ànimes", assegura Velaz.

Recuperar el gènere líric català

Tempesta esvaïda va ser un repte per a Carme Montoriol i Joaquim Serra. "Es van proposar recuperar el gènere líric català", explicà la filòloga. Ambientada en un poble mariner, evidentment empordanès -la tramuntana hi és present- és "una comèdia d´amors de to diferent a les anteriors, més amable i lleugera amb un final feliç". Velaz, qui en l´edició ha respectat el col·loquialisme que li dóna vivesa, va ser contundent: "És una obra deliciosa, àgil i fresca, amb una modelació de personatges que els fa versemblants".

Durant la presentació, els assistents van poder fer un tastet de les peces musicals creades per Serra, una "música molt inspirada", segons Ferrer, que combina des de melodies populars catalanes fins a una música més operística i sofisticada. "És una obra plena de matisos i contrastos", conclogué l´editor.