20 de desembre de 2016
20.12.2016
Figueres

La vida del mític bar Universal ressuscita en format literari

Francesc Montseny, un dels fundadors, recorda sense nostàlgia allò viscut en aquest local de la nit barcelonina

21.12.2016 | 09:26
L´autor va viure en primera persona tot allò que explica

Després de 'L´home sense logos', on Francesc Montseny (Balaguer, 1950) reflexionava sobre la societat del benestar i la vida, l´autor, instal·lat a Figueres amb el tombant de segle, torna amb la història de l´Universal, el bar mític de la nit barcelonina, visitat per intel·lectuals, gent maca i de l´alta societat, que va viure una dècada prodigiosa (1985-1995). A 'Universal. Barcelona, la ciutat entusiasmada', que s´obre amb un pròleg d´Oriol Bohigas, ­Mont­seny hi bolca records agredolços viscuts en primera persona. De fet, ell va ser-ne el director i un dels fundadors junt amb quatre socis més.

Quan l´Universal va tancar ("ens van tancar", puntualitza Montseny) van fer un intent d´obrir novament al Raval, però no va funcionar. "Vaig perdre molts diners però, a canvi, aquell any vaig dinar cada dia amb Joan Brossa", comenta satisfet Montseny. Què va fer que l´Universal tingués tant d´èxit ja des del mateix dia de la inauguració (hi van passar un miler de persones) i en aquell emplaçament, el carrer Marià Cubí, una zona envoltada de locals més aviat foscos? "A més de ser un bar, volíem que s´hi poguessin fer coses, pensàvem que la cultura canviaria el món", diu l´autor.

Moments històrics
L´Universal era un bar de grans dimensions, sense escenari, amb escala interior i amb molts elements improvisats. Només cal dir que el dia de l´obertura es va haver de llogar, fins i tot, l´equip de so. "Ja no teníem peles el primer dia, per això a la part de dalt no hi havia res", riu Montseny, que afegeix que va ser el primer bar "a tenir porters, de nou improvisat".

Malgrat tot, l´Universal va reeixir, en part, i als inicis, per les coneixences del fotògraf de moda, Toni Riera. "Va ser tan gros que va ser màgic", resumeix Montseny, que assegura que l´activitat, els tres primers anys, va ser frenètica: "sortíem a un concert, una presentació i un acte a fora, a la setmana". Entre aquests van succeir-se moments històrics com el cinquè aniversari de Quaderns Crema amb la presència del poeta J. V. Foix que "va ordenar ballar amb la més maca i brindar pel brogit que fa el jovent". També, a l´Universal es van trobar Tarradelles i Pujol, per la celebració del número 100 de la revista El Temps. Així, per allí passaren coneguts tan diversos com Agustín Goytisolo, Flotats, Mariscal, Vicenç Altaió i les presentacions dels números d´Àrtics, també Matt Dillon, Claudia Schiffer i Miguel Bosé ("tot el local es va desmadrar") així com la infanta Cristina, que venia amb una amiga, mai per destacar i acompanyada pel guardaespatlles vestit d´Armani".

"No he sentit gens de nostàlgia en escriure aquest llibre; jo faig literatura i ciutat; és, però, una memòria diferent de la del Permanyer, ha estat un exercici sociològic", reconeix Montseny, que no entén encara ara com pot ser que no s´hagi parlat més de l´Universal. L´autor, però, ho té molt clar i ho confessa, impressionat: "arriba un moment que els records ja no són notícies del passat, sinó que la realitat ressuscita, és quasi miraculós".

Emigrar a terres empordaneses
L´any 2000, Francesc Montseny s´allunya de Barcelona i emigra a l´Empordà, primer a Cadaqués, on tenia residència, i, més tard, a Figueres, on ha trobat el seu recés per reflexionar i escriure. Aquí, diu, ha connectat novament amb l´ambient dels seus orígens, arrelats a Balaguer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema