El soterrani de l´espai Aljub de la sabateria Falgarona de Figueres respira dolor, des de divendres passat. El visitant es troba, només de baixar les escales, com aquesta petita sala s´ha convertit en un mar de desolació i de mort. Una petita platja improvisada amb sorra, aigua i plena de creus per evidenciar totes les vides que han quedat truncades enmig del mar Mediterrani des de que es va iniciar la greu crisi dels refugiats. Lluny queda la visió de poetes i cantants que s´han inspirat en aquest mar per compondre cançons convertides en himnes. La mar d´en Kavafis, d´en Llach, d´en Serrat dóna títol a l´exposició de Ramon Fort, per referir-se a un mar que és ara una fossa comuna, reflexiona l´artista.
L´artista que exposa de forma assídua en aquest espai, ha inaugurat ara una instal·lació ceràmica que arriba a Figueres després d´una estada a Barcelona. Sota el títol Vergonya, molta vergonya, el ceramista va inaugurar el passat mes d´octubre a Barcelona una exposició al voltant de la tragèdia dels refugiats. Del conjunt d´instal·lacions que es va poder veure al local de l´Associació de Ceramistes de Catalunya, l´espai Aljub n´exposa una durant un mes: "L´objectiu és fer-nos reflexionar sobre la nostra impassibilitat davant totes les vides que es perden diàriament en aquestes aigües" de manera que això remogui la nostra consciència. Fort compara la nostra actitud amb la dels alemanys vers els camps d´extermini: "Després de la guerra resulta que ningú ho sabia... Ningú es va assabentar del que passava". La proposta s´acompanya d´una reflexió igualment important al respecte que va inspirar el treball de l´artista, la citació de l´escriptora Emma Riverola: "Un interrogant que sempre ens hem posat, al voltant dels camps nazis, com és possible que tants es dobleguessin davant de l´horror? Doncs van poder, com nosaltres, declarant-se impotents, acostumant-s´hi".
