07 de desembre de 2016
07.12.2016
40 Años
40 Años

CÒMICS: La vida marges enllà

Fem un repàs a les novetats que han arribat a les llibreries en les darreres setmanes

07.12.2016 | 21:30
Simón Radowitzky, manifestant-se abans de ser el pres 155.

Dues vides i dos temps: l´era del reclús número 155 i els anys de la llegenda amb el nom i els cognoms de l´anarquista Simón Radowitzky en dos actes. L´il·lustrador Agustín Comotto ha trobat en 155. Simón Radowitzky (Nórdica Libros) i en la biografia de l´activista ucraïnès el marc idoni per teixir una obra tan extensa com contundent a nivell visual i de contingut on les conviccions polítiques del protagonista que donen sentit al seu calvari acaben servint més d´excusa que de tronc.

Exportant la figura de Radowitzky com a símptoma i esquema del convuls inici del segle XX, Comotto recorre les tres primeres dècades de la passada centúria, des dels inicis del moviment obrer a la llavors futura Unió Soviètica fins el final de la guerra civil espanyols, on Radowitzky s´acaba enrolant com a voluntari aportant al final del còmic diversos ressons de l´Homenatge a Catalunya d´Orwell.

Amb una paleta de colors assimilable a la bandera anarquista -amb el roig i el negre fent contrapunt al blanc de fons- l´argentí guia el lector en un viatge intens, colpidor i emotiu per les llums del pres 155 mentre en deixa les ombres tancades a pany i forrellat a Ushuaia.

La formació com a tema central

Aquest novembre, mentre Leonard Cohen moria a Los Angeles, un dels seus referents literaris tornava a la vida, ni que fos de rebot. Lorca: Un poeta en Nueva York (Panini Cómics), de Carles Esquembre, és la recreació dels mesos que el granadí va passar a la metròpoli i que serien la gènesi d´una de les seves obres més conegudes.

Prenen com a punt d´inici el moment en què el vaixell on viatja desfila sota els peus de l´Estàtua de la Llibertat, el llibre d´Esquembre ofereix un retrat de Lorca que, sense renunciar a l´aura del geni, posa sobre la taula el vessant més personal del poeta, el que s´enfronta als seus dimonis amb el dubte constant de si plantar-los cara o entregar-se plenament a ells.

L´etapa de formació personal i artística és també el focus d´interès de Nubes de talco (Fulgencio Pimentel), l´arriscada proposta de la il·lustradora Amanda Baeza. Xilena de naixement i portuguesa d´adopció, aquesta jove de 26 anys presenta amb aquest volum fragments de les seves críptiques memòries d´infància amb un estil personal basat en suggerir més que mostrar unes imatges i situacions que pràcticament fan compartir la feina de creació entre autora i lector que s´hi apropa. Una aposta per als seguidors de les vinyetes menys convencionals, tot i que tan o més gratificants que les habituals.

Límits de diverses menes

Els qui també se sotmeten a experiments, tot i que amb conseqüènciers insospitades són la parella de científics que protagonitzen Crononautas (Panini Cómics), de Mark Millar i de Sean Murphy. La firma del guionista escocès ('Kick-Ass', 'Wanted', 'Civil War'...) és per si sol un dels reclams d´aquesta aventura que agafa la iconografia i els traumes clàssics dels viatges en el temps per a estripar-los i dur-los a un altre nivell. Així, la imatge borrosa d´un Marty McFly esvaïnt-se pel seus propis errors es converteix aquí en la juganera aposta d´un cràpula aspirant a premi Nobel mentre recorre el temps explotant les màximes d´Epicur.

Un camí farcit de referències a la cultura pop de les últimes dècades -o dels últims mil·lenis?- en què el divertiment sembla assegurat als dos cantons de la pàgina: tan en el moment de la concepció com en la lectura final.

També en els marges -de tot tipus: legals, morals, ètics...- s´hi troba la llegenda de Ciudad Juárez, territori fronterer entre Mèxic i els EUA convertit en camp de batalla dels càrtels de la droga. Una fama, aquesta, que encaixa a la perfecció amb el de la saga Doggybags (Dibbuks) , hereva dels còmics per a adults més sanguinaris dels anys 1950. En aquest cas, però, les tres impactants trames apareixen esquitxades amb dades i reculls de premsa que donen fe d´una realitat massa propera als excessos que en transformen les vinyetes en una muntanya russa de sang, membres amputats i devoció per la Santa Muerte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema