Xavier Albertí i Joan Ollé parlen del poder del teatre

Dos dels més prestigiosos directors teatrals catalans, Xavier Albertí i Joan Ollé, són els protagonistes de la segona sessió de 'Converses al Jardí' que es fa aquest dimarts a les 8 del vespre. La xerrada, que es desenvolupa dalt de l'escenari del Teatre Municipal de Figueres, permetrà escoltar les opinions d'aquests dos personatges al voltant del tema 'El poder del teatre'. La conversa arriba després que aquest passat dilluns l'actor Francesc Orella atraigués quasi un centenar de persones.

Xavier Albertí i Joan Ollé es van conèixer fa més d´un quart de segle quan el primer assistia, com a alumne en pràctiques, a una posada en escena del segon amb les alumnes d´interpretació del tercer curs de l´Institut del Teatre: Madame de Sade, de Yukio Mishima, amb Ariadna Gil, Mònica López, Chantal Aimée? Albertí intervenia a l´espectacle tocant al piano Vénise sans toi, d´Aznavour, amb levita. Amb Mishima i Aznavour van viatjar a Le Puy-en- Velay i a Saragossa, on van fer llarga sobretaula amb la companyia a La Matilde. Èxit total.

Quan Ollé va dirigir el Sitges Teatre Internacional (1993-2000), va demanar a Albertí fer coses precioses a canvi de quatre duros, i Albertí, per no desplaure´l, les va fer. Una d´elles, una peça de Sarah Kane que Ollé, a París, va llegir d´una revolada i, des d´allà, va trucar al seu amic, exhortant-lo: "Xavier, has de fer això".

També van viatjar a L´Havana, on el "santero" Paquito els va predir el futur: en Xavier seria molt estimat per les institucions culturals i ocuparia grans llocs de decisió, mentre que en Joan aniria fent perquè no era tonto del tot. I així ha estat: fa anys que el presumpte alumne, des del Grec, l´Institut Ramon Llull o el Teatre Nacional de Catalunya ha anat dient al presumpte mestre: "Has de fer això, això i això", cosa que l´altre ha anat fent tan bé com ha sabut. I, entre teatre i teatre, han anat viatjant, enterrant pares i amics, tenint fills i compartint el sagrat arròs de la senyora Amèlia.