Els darrers passatges de la segona part del 'Quixot' se succeeixen a Barcelona, un fet insòlit ja que, fins aleshores, Cervantes mai havia citat explícitament cap indret real amb algunes excepcions com el Toboso o el riu Ebre. Que l´autor hagués estat a la capital catalana no es qüestionava massa. El catedràtic de Llengua i Literatura Espanyola, Joan Manuel Soldevilla, planteja ara la possibilitat que Cervantes tan sols hagués imaginat aquests escenaris. La teoria, que ens apropa a l´autor d´una altra manera, la desenvolupa a l´opuscle editat per Cal·lígraf, 'Don Quijote en Barcelona. La ciudad imaginada', que es presenta dijous a les 19.30 hores a la biblioteca de Figueres dins les Jornades Cervantes.

"Cervantes parla meravelles de Barcelona i per això els estudiosos es plantegen què li va passar a Barcelona perquè en parli tan bé i li doni aquest protagonisme dins les seves obres", diu Soldevilla que reconeix que "va ser un gran regal el que li va fer a la ciutat". Cervantes fa referència en el 'Quixot' a la vida als carrers barcelonins, al seu port i a altres indrets del barri gòtic, però "no demostra que hi hagués estat, demostra que la coneixia, et situes perquè el lector ho fa mentalment". De fet, no han perviscut documents que avalin la seva presència a la ciutat o bé no van existir mai. Malgrat això, hi ha una casa on es creu que va viure Cervantes, tot i que sembla fals perquè "està orientada a la platja on cau derrotat durant la batalla de Lepanto". Soldevilla apunta que, en rellegir l´obra, un veu que hi ha buits importants com "no esmentar indrets destacats dels que hauria d´haver parlat com Santa Maria del Mar o les Drassanes".

Joc entre ficció i realitat

Tot plegat fa pensar a Soldevilla que la ciutat va ser imaginada i dóna peu a parlar "d´un joc entre realitat i ficció, molt cervantí, una ciutat inventada, però que es fa real; la ficció modifica la realitat". L´opuscle, que s´il·lustra amb alguns dibuixos i gravats extrets d´exemplars del 'Quixot' de la biblioteca del Castell de Peralada, incideix en aquesta qüestió i el desenvolupa des d´un punt de vista rigorós allunyant-se de la investigació historicista. "La meva és una mirada complementària i diferent d´apropar-se a Cervantes", diu l´estudiós, que creu que totes les preguntes que aquí es formula "s´expliquen en clau literària i no amaguen raons biogràfiques".