L'Ajuntament de Figueres i el Setmanari de l'Alt EMPORDÀ han editat, conjuntament, una col·lecció de quatre postals commemoratives del centenari de l'estrena del Teatre Municipal El Jardí.

Es tracta de quatre imatges diferents que mostren el procés evolutiu de l'edifici, des de l'inici de la seva construcció, el 1914, fins a l'actualitat. Entre elles hi ha la històrica fotografia del míting que va oferir el president de la Generalitat, Francesc Macià, el 1931, en un recinte ple a vessar. Les dues primeres postals són dedicades als treballs de construcció i als primers temps de la utilització del Teatre Cinema promogut per Pau Pagès. La darrera imatge, feta per Xavi Toral, ens mostra l'edifici en el seu estat actual.

Les quatre postals s'ofereixen, gratuïtament, amb cada exemplar del Setmanari d'aquest dimarts, 25 d'octubre. Totes quatre poden ser franquejades per enviar com a correu postal.

La història d'un edifici emblemàtic i centenari nascut d'una rivalitat

Aquest 2016 s'han complert els cent anys de la inauguració del Teatre-Cinema El Jardí i els 25 anys de la remodelació de l'emblemàtic edifici de l'actual plaça Josep Pla, abans coneguda com a Horta d'en Gayolà.

El dia triat per celebrar aquesta efemèride és el 23 d'octubre, durant l'acte institucional del dia de la ciutat. Per recordar aquest centenari, enguany la biblioteca Carles Fages de Climent va organitzar, a la seva planta baixa, una exposició, meitat física, meitat virtual, amb cartells de la programació d'espectacles del vell Teatre Cinema, d'ençà dels seus inicis fins a l'actualitat.

Fou el dia 29 d'abril de 1916 quan es va fer l'obertura oficial d'un edifici encara no ben acabat però suficientment preparat per aprofitar l'avinentesa de les dates assenyalades de les Fires de la Santa Creu d'aquell any.

La programació triada per l'estrena fou l'òpera 'La Gioconda', a càrrec de la Companyia del Teatre del Liceu de Barcelona dirigida pel mestre Sabater, que el va omplir amb escreix, esdevenint un dels actes més ­lluïts de la festa major. Aquesta estrena significà un episodi més de la gran rivalitat empresarial entre Pau Pagès Lloveras, promotor del Teatre Cinema El Jardí, i Carles Cusí de Miquelet, promotor del Teatre Cinema Sala Edison, inaugurat ­l'any 1905.

“Un Pagès de nom i de fets”

També competiren en els negocis de l'electricitat, del ciment i del talc. S'explica l'anècdota que la construcció del nou teatre fou la resposta a unes afirmacions en to despectiu que va proferir Cusí a Pagès : “Vós sou un pagès de nom i de fets”.

El pare de Pau Pagès era boter, i les bótes que feia eren per transportar ciment a Mallorca. En adonar-se de la possibilitat de negoci, va decidir elaborar-les ell mateix. El fill va continuar l'empresa i va comprar el molí d'en Garida, a prop de les Escaules, per produir electricitat destinada a una indústria de mòlta de talc que tenia a Pont de Molins. D'aquesta manera va introduir-se en el negoci elèctric que va anar expandint amb el temps.

En el mateix solar on s'edificà el Teatre Cinema El Jardí, ja des de l'any 1908, es feia cinema a l'aire lliure. Primerament per iniciativa de Carles Cusí i, més tard, a partir de l'any 1914, per Pau Pagès. Aquests terrenys eren llogats als promotors pel propietari Carlos Ruiz del Castillo y Catalan de Ocon descendent de la família Gayolà per via materna.

Per poder oferir el mateix servei a un gran nombre de persones, al llarg de tot l'any, i independentment de les condicions meteorològiques, Pau Pagès va arribar a un acord amb l'esmentat propietari per poder construir un gran local en competència directa amb la Sala Edison.

Aquest acord fou en certa manera arriscat, ja que s'acceptà una clàusula per la qual el llogater tenia l'obligació, en concloure el temps del contracte, de deixar el solar net, és a dir, a enderrocar l'edifici si no estigués disposat a comprar a un preu fixat, previ peritatge. Aquesta disposició va estar vigent fins que Josep Pagès -fill de Pau Pagès- el va comprar el 1949.

El procés constructiu

El 23 de setembre de 1914 es demanà el permís d'obres a l'Ajuntament amb el projecte edificatori encarregat a l'arquitecte Llorenç Ros i Costa que nasqué i morí a Cartagena, però la seva família, de classe mitjana acomodada, era originària de Figueres. Fou arquitecte municipal de la ciutat en el període 1914-1916 i de Cartagena, el 1916- 1918. Allà té una obra ben interessant, encara que la seva edificació més notòria és el Monumental Cinema Sport de Melilla. A Figueres, és també autor de la Casa Geli i la Casa Cruañas.

Va concebre interiorment l'edifici d'El Jardí amb un model de cinema que es duia a l'Europa de principis del segle XX, amb disposició rectangular i llotges laterals tant a platea com a l'amfiteatre del primer pis. Però a l'exterior es va seguir la tipologia dels teatres a la italiana característics del segle XIX, on en la seva façana es concentrava tot l'interès arquitectònic i decoratiu.

Podem situar-lo en el Modernisme, per les cúpules recobertes de ceràmica de trencadís i elements de remat amb decoració floral. L'interior fou decorat per l'escenògraf barceloní Josep Castelló i López del qual encara es conserva el tapís original de sobre l'escenari, que no té un gran valor artístic, però sí que en té de sentimental, ja que la gent l'ha vist tota la vida.

Actualment, en el lloc que havia estat sempre, hi ha cinc grans plafons acústics per millorar la sonoritat de la sala i el tapís s'exhibeix un quart d'hora abans dels espectacles en forma del teló publicitari com ja s'havia fet a l'antic Teatre Principal Municipal.

La gran envergadura del projecte no va permetre a Pau Pagès d'acabar-lo com ell hauria desitjat per manca de pressupost. Com a conseqüència, no hi havia pràcticament acabats ni detalls decoratius interiors. La majoria dels terres eren constituïts únicament d'una capa de morter lliscat, la façana era només remolinada, deixant obertures cegues previstes en el projecte.

En els seus anys inicials d'activitat, corresponents a la primera etapa, la programació que s'oferia es caracteritzava per combinar cinema, teatre, òperes, sarsueles i lluïts actes polítics de recepció d'autoritats com els presidents de la Generalitat Macià i Companys.

En la dècada de 1925-1935 fou el principal local de teatre comercial de la ciutat. A partir de la dècada següent, es tornen a anivellar les funcions de cinema i teatre fins als anys seixanta que, amb la creació del cinema Juncària del mateix propietari, el teatre passa al nou local i el cinema es queda a l'antic.

Adquirit per l'Ajuntament el 1983

L'any 1983, l'Ajuntament de Figueres, presidit aleshores per l'alcalde Marià Lorca, va acordar, en sessió plenària, adquirir l'antic edifici del Teatre Cinema El Jardí amb l'objectiu que esdevingués el nou Teatre Municipal. Abans s'havia descartat l'adquisició de la Sala Edison, la qual, tot i disposar d'una millor acústica, tenia l'escenari molt més petit i sense possibilitat d'ampliació, ja que els terrenys de darrere d'aquest eren d'un altre propietari. En els anys 1990-91, El Jardí fou objecte d'una profunda remodelació, executada per empreses locals de la construcció seguint el projecte de l'equip d'arquitectes format per Gilbert López-Atalaya, Susana Borzone i Nèstor O. Rube.

A part de vetllar pels temes constructius i de seguretat, es va tenir molta cura de l'aspecte de la sonoritat, contractant l'Institut Danès Acústic per a aquesta finalitat. Per a fer les proves de so, els professionals danesos disposaven d'una pistola detonadora que la Policia espanyola no els va permetre passar per la frontera. Per resoldre la situació, es va requerir la Policia Municipal per disparar amb pistola sobre uns sacs de sorra situats a l'escenari.

La remodelació, que ara compleix vint-i-cinc anys , li va donar un gran impuls i una vitalitat que encara es manté en l'actualitat, coincidint amb el centenari.