Anne-Marie Rozes s´asseu a la banqueta de l´orgue barroc de l´església de Cadaqués i la seva cara es transmuta. Tocant la imbueix, sens dubte, la felicitat plena d´haver establert un vincle indissoluble amb l´instrument. Després de dinou anys de relació, Rozes el coneix a la perfecció. En aquest temps, no només s´ha encarregat de tocar-lo durant la litúrgia i moments destacats donant-li prestigi innovant i experimentant, sinó que l´ha promogut tot acollint a casa seva grans organistes perquè ofereixin concerts, donant-lo a conèixer a compositors i produint discos amb destacats intèrprets. Tot plegat ha servit per promoure i fer pedagogia al voltant del que està considerat l´orgue més antic de Catalunya (1691) i dels pocs de l´època que s´han reconstruït al país.
Anne-Marie Rozes no ha fet res més que tirar endavant el somni que va encomanar-li i contagiar-li, abans de morir, el 2002, mossèn Xavier Ferrer, qui fou rector del poble i la persona que no defallí fins que va aconseguir, el 2001, completar la reconstrucció de l´orgue a mans d´un gran mestre, Gerhard Grenzing. "El seu projecte tenia dos fronts: la litúrgia i obrir l´instrument a especialistes, i per a mi, després de la seva mort, ha estat un deure seguir-lo", recorda l´organista que, sens dubte, ho ha complert amb escreix situant l´orgue de Cadaqués dins el circuit europeu, ara ja amb la complicitat de l´actual mossèn, Jaume Angelats.
Afinat en mesotònic
L´orgue cadaquesenc és especial i amaga moltes trampes per a l´intèrpret. Una mateixa peça tocada en aquest instrument o tocada en un altre orgue, dóna un so irreconeixible. "És un instrument molt arcaic, en el bon sentit. Està afinat en desigual, en mesotònic (que permet modulacions només a les tonalitats veïnes a la tònica), com es feia en aquella època, i això és el més divertit", diu Rozes. Com a orgue barroc, va ser concebut per interpretar un estil concret de música, la hispànica, altament passional i emocional, que li encaixa com un guant. Justament, fa vuitanta anys, aquesta música era quasi perduda. Aleshores es van començar a recuperar les primeres partitures.
Tant Anne-Marie Rozes com la compositora Anna Bofill, amb residència a Cadaqués i que ha compost diverses obres per a aquest instrument, estan convençudes que el so d´aquest orgue és fruit també de l´espai on resta ubicat. "És una caixa de ressonància amb un punt molt bo de reverberació justa per sentir la grandiositat del so i, alhora, distingir cada nota i, fins i tot, els harmònics que es generen dels acords", diu Bofill. Rozes afegeix que això fa que sigui molt difícil de tocar perquè, "si fas una falsa, es nota molt". "Això el fa molt interessant i, alhora, contemporani, perquè aquesta música avançada es relaciona amb la prebarroca, quan la música no havia arribat a la perfecció harmònica; hi trobes, doncs, dissonàncies, cromatismes, és un so totalment actual", afirma Bofill.
Un futur institut de recerca
Introduir l´orgue dins l´aprenentatge musical de les joves generacions per donar un futur a la interpretació d´aquest instrument no és quelcom fàcil. "En molts països, com França, practicar orgue només es fa al conservatori. És allà on el mestre li ofereix a l´alumne aprendre, és com una coronació, per a ell", explica Rozes que lamenta que ara es vulgui "estudiar música sense aprendre ni solfeig". Rozes va aprendre les bases del solfeig al Conservatori de París i ho recorda "com molt complex". En aquest sentit, però, un dels desitjos de mossèn Ferrer era impulsar un institut de recerca de la música ibèrica a Cadaqués.
Seguint aquest camí, Rozes ja ha portat tota la seva biblioteca musical a l´església, que es conserva en dos armaris, a tocar l´orgue, juntament amb centenars de còpies de partitures, un patrimoni de gran valor cultural.
D´altra banda, per divulgar la grandiositat de l´orgue de Cadaqués s´ha promogut l´enregistrament d´obres tant de compositors de l´època ibèrica com d´actuals. Fins al moment, s´han fet quatre cd´s que s´adquireixen a la mateixa església. Es tracta de 'Música d´orgue a Catalunya' d´Andrés Cea Galán (1984) de Tritó Barcelona; 'L´orgue de Cadaqués' de Modest Moreno (2010) editat per la Generalitat; 'La cançó i la dansa en la música hispànica d´orgue' de Josep M. Mas i Bonet (2005) i 'A la dansa!', de Cristina García Banegas, Manuel Minguillón Nieto i Manuel Vilas (2014), produïts per Anne-Marie Rozes.
