Elisabet Riera publica la primera biografia d'Anna Freud a l'Estat

Fa anys que Elisabet Riera es va començar a interessar pel món de la psicoanàlisi, tant a escala professional -dirigeix les revistes Mente Sana i Cuerpomente- com personal. Aleshores va topar amb el personatge d´Anna Freud (1895-1982), la filla petita de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi. "Em va semblar una persona interessant que havia quedat molt eclipsada pel pare", explica Riera que, tot estirant el fil, va descobrir fets molt rellevants de la seva vida i persona i, fins i tot, material inèdit, conservat a l´arxiu del Museu Freud de Londres, unes cartes entre Anna Freud i la dona amb qui compartí la vida durant cinquanta anys, Dorothy Burlingham, filla petita de Louis Comfort Tiffany, així com unes cartes molt significatives entre Anna i el seu pare. Tot plegat es recull a 'Fresas silvestres para Miss Freud', la història novel·lada de la seva existència narrada amb una veu interior molt íntima en el darrer dia de la seva vida.

Per gestar el llibre, publicat per l´editorial cordovesa Berenice i que esdevé una font inesgotable de detalls per conèixer el dia a dia de la família Freud, Riera s´ha documentat profusament. No només ha llegit tot el que s´ha escrit sobre Anna Freud -a l´Estat espanyol no hi havia, fins ara, cap llibre sobre el personatge tot i ser pionera en la psicoanàlisi infantil- i tot el que ella va escriure, sinó que va visitar tots els seus escenaris vitals: a Viena, on va néixer i viure; a Londres, on s´exilià el 1938 fugint del nazisme i on morí, al cap d´un any, el pare, ésser a qui idolatrava i eix sobre el qual pivotà tota la seva existència.

Controlar els desitjos

Riera té clar que Anna Freud patia "un complex d´Èdip brutal amb el seu pare". "Ella es resisteix a acceptar-ho al principi, i crec que no ho arriba a superar mai", diu Riera. De fet, la filla de Freud es veu obligada a frenar, dominar i controlar les pulsions internes per no ser exclosa de la família. En el llibre, es copsa com Anna era una nena de caràcter fort. El pare anomenava a la petita Annerl, el petit dimoni negre. "Segurament va ser una filla no desitjada, i això potser va pesar-li una mica i va intentar sempre guanyar-se l´admiració familiar", reconeix Riera. Després de passar-se uns mesos sola a la muntanya, per refer-se d´algunes malalties d´origen segurament psicosomàtic, i, fins i tot, perdre´s el casament de la seva germana Sophie -que seguia, a diferència d´Anna, una estètica molt femenina- torna a casa disposada a acceptar el que calgui. Aleshores passa a ser l´única filla que queda a casa i esdevé imprescindible per al pare.

D´aquest període, sorprèn que Anna comencés sessions de psicoanàlisi amb el seu pare. L´objectiu era frenar els impulsos naturals, entre ells la masturbació, i conduir-la cap a un model més femení. "Les teràpies de Freud es van caracteritzar per destapar tot l´inconscient i les pulsions reprimides i, en canvi, ella mateixa i amb la seva psicologia per a nens va fer al revés, intentar fer un jo prou fort per dominar-les", diu Riera. De fet, tot el llibre gira al voltant d´aquesta lluita que mantingué Anna Freud entre "els desitjos reprimits i els desitjos manifestats". "Ella vol ser disciplinada i obedient per aconseguir l´amor del pare i això li costa molts sacrificis, és la pèrdua del desig", resolt Riera, que ha volgut simbolitzar-ho en el títol del llibre. Aquest remet a un passatge de 'La interpretació dels somnis' de Freud i a un dels casos que utilitzà: el de la mateixa Anna que, quan tenia 19 mesos, pronuncià en somnis aquestes paraules. "Les fresas silvestres representen els desitjos reprimits", diu l´autora.

Anna Freud va ser una dona molt treballadora. No només va bolcar-se en la defensa i preservació de la teoria del pare, el va cuidar al llarg de la malaltia, sinó que també desenvolupà la seva pròpia especialitat, obrint diferents clíniques infantils a Londres, que encara funcionen, fent aportacions teòriques i conferències i, durant la Segona Guerra Mundial, va impulsar llars per a nens orfes o que vivien al carrer.

El gran amor de la seva vida

Un dels materials més emotius del llibre és la correspondència entre Dorothy i Anna durant la Segona Guerra Mundial. Durant uns mesos, les dues van restar separades -una a Londres i l´altra als Estats Units- i les cartes era l´únic mitjà per saber de l´altra. En aquestes cartes -es conserven les que Dorothy va escriure a Anna; la resta no han aparegut- es percep l´amor que sentien, l´angoixa per no estar juntes, la incertesa del futur. Més tard, però, conviurien, criarien els fills de la Dorothy i impulsarien projectes durant mig segle. Tot i això sempre negaren ser parella. "Llegint t´adones que és una relació d´amor, deixant al marge si era sexual o no", afirma Riera. Anna, però, postulà que l´homosexualitat era una malaltia i intentà reconduir-la amb la teràpia cap a l´heterosexualitat amb resultats fallits.