El Tribunal Suprem (TS) ha conclòs que la Fundació Gala-Salvador Dalí "no té legitimitat" per protegir els drets d'imatge del pintor. L'origen del litigi és una demanda que la fundació va interposar per vulneració de drets de marca, de propietat intel·lectual i d'imatge contra una exposició que va estar des del 2004 fins al 2012 al Reial Cercle Artístic de Barcelona sense tenir el permís dels actuals protectors dels drets de l'artista. Tant el jutjat mercantil com l'Audiència de Barcelona van donar la raó, en part, als demandants i van obligar a retirar les obres i les imatges del pintor. Van descartar, però, la intromissió il·legítima dels drets d'imatge i el pagament d'una indemnització de l'1% de la xifra de negoci obtinguda amb l'exposició. La fundació va recórrer davant el Suprem, que conclou que aquest dret és "personalíssim" i "es va extingir" amb el decés de l'artista.La sala civil del Suprem ha rebutjat el recurs de cassació interposat per la Fundació Gala-Salvador Dalí contra la sentència de l'Audiència de Barcelona

. En concret, havien recorregut un punt de la resolució que desestimava que l'empresa Faber Gòtic S. L. hagués vulnerat els drets d'imatge de l'artista fent servir el nom i la imatge del geni empordanès sense permís de la fundació. Els demandants reclamaven, com a indemnització, el pagament de l'1% de la xifra de negoci obtinguda amb l'exposició.La Fundació va presentar una demanda àmplia per vulneració de drets de propietat industrial i de propietat intel·lectual, competència deslleial i per protegir el dret a la pròpia imatge.

Segons els demandats, l'empresa dirigida per Juan Javier Bofill, havia incorregut en aquestes infraccions amb l'exposició dedicada a Dalí al Reial Cercle de Barcelona amb finalitats "clarament comercials" i que recollien obres escultòriques atribuïdes al pintor surrealista que formen part de la denominada 'Col·lecció Clot'.

Tant el jutjat mercantil com, després, l'Audiència de Girona van condemnar els demandats per tot allò referent als dret de marca i de propietat intel·lectual. Els tribunals va obligar a retirar de la sala d'exposicions, situada al costat de la Catedral, el nom de Dalí, les seves fotos i les obres que es deia que pertanyien a la col·lecció que l'artista va fer per Isidro Clot.

Les sentències, però, no van fer el mateix pronunciament condemnatori amb allò relacionat amb el dret d'imatge. Aleshores, la fundació va recórrer al Suprem al·legant que s'havia vulnerat usant el nom i imatge de l'artista amb finalitats publicitàries i comercials tant a l'exposició com amb fulletons, cartells, panells, bosses i una web de promoció.

El Suprem resol ara que, el fet que l'estat espanyol com a hereu universal de Salvador Dalí cedís tots els seus drets a la fundació, no justifica la "legitimació activa" d'aquesta per a l'exercici de la tutela del dret a la imatge. "La demanda ha estat interposada quan el titular de la imatge i el nom, l'artista Salvador Dalí, ja mort. Això suposa que els seus drets fonamentals de la personalitat, i en concret el dret a la imatge, es van extingir amb el seu decés", conclou el Suprem, que recorda que es tracta d'un dret "personalíssim".

A més, el tribunal apunta que "no existeix cap persona designada" per a l'exercici d'aquesta funció i indica que la fundació "no està pretenent la protecció de la memòria de Salvador Dalí, sinó l'explotació del contingut estrictament patrimonial de la imatge de l'artista".

A banda de desestimar la petició, el Suprem imposa el pagament de les despeses processals als demandants.