Elena Torres (Barcelona, 1958), professora i historiadora, confessa ser una addicta lectora però va ser, quan es va sumar a uns grups de narrativa, quan la seva aventura com a escriptora va impulsar-se. El colofó ha estat la publicació de 'La puta d´oros' (Editorial Gregal), la seva primera novel·la, un llibre colpidor, dur i punyent que ens evoca una història de la qual quasi ningú en parla, la violència extrema dels moments posteriors a la mort de Franco, el dolor de les víctimes i al seu procés de guariment. Una part de la novel·la, a més, succeeix a Llançà i, per aquest motiu, el llibre es va presentar fa uns dies al poble amb l´assistència de l´autora.
'La puta d´oros' centra la mirada del lector en la vivència de la Jana, una jove que pateix una brutal agressió l´any 1976, després d´una manifestació antifranquista, per part d´un escamot d´extrema dreta. Sobreviu, però, tot i saber la identitat dels seus botxins, aquestes queden impunes. Aleshores decideix fugir i durant més de trenta anys s´aboca a la seva feina de redactora de guies de viatges fins que, el seu propi interior, l´obliga a aturar-se. No ha fet cap procés de guariment, i el retrobament casual amb els seus atacants revifa la por que segueix ben viva dins seu. "Jo vinc d´una generació molt polititzada i vaig viure aquell procés de molta violència; com a historiadora volia entendre-ho, perquè van haver-hi moltes víctimes d´una banda i d´una altra, entendre d´on venia aquell odi visceral", explica Torres que, amb el procés, va comprendre que "encara hi havia ferides obertes de la guerra i una postguerra duríssima". Va ser així com va entendre que només podia explicar-ho a través de la veu d´una víctima. "Ella es fa les preguntes més terribles i ens obliga a fer-nos-les nosaltres", reconeix.
L´estructura de 'La puta d´oros' és, netament, de novel·la negra, amb capítols curts, d´acció ràpida, que flueix a través dels personatges, tots ells molt coherents. A Torres, la novel·la negra li ha permès, també, incidir en la psicologia de molts psicòpates "que viuen entre nosaltres i que fan vida normal".
Relacions molt tòxiques
Allò, però, que li interessava era entendre les víctimes. El procés de documentació va fer que Torres visqués intensament l´elaboració del llibre, exercici que li va permetre alliberar-se de tot allò. Veient la importància del tema i defugint escriure per entretenir, la segona novel·la de Torres, que ja escriu, també tractarà "de la violència quotidiana en general i de relacions molt tòxiques".
