Bob Dylan compleix 75 anys. Figura capital en la història de la música popular del segle XX, el cantautor de Minnesota continua en actiu, com ho demostra el seu últim disc, ´Fallen Angels´, publicat la setmana passada.

Al·lèrgic a les adoracions massives i amb un caràcter més aviat esquerp -Van Morrison i ell no es van creuar ni una paraula en un sopar organitzat perquè es coneguessin-, Dylan sempre ha estat envoltat d'una aura de misteri que ell mateix ha intentat de conrear, bé quan se li va assignar el paper d'icona de la cançó-protesta i també més tard, quan va decidir experimentar i crear un so únic que va més enllà de les etiquetes.

La carrera de Dylan, amb 37 discos, és extensíssima i dóna per reflexius anàlisis musicals, filosòfics i fins i tot literaris, ja que les seves lletres incorporen una àmplia riquesa temàtica, amb components polítics, socials i culturals. El premi Príncep d'Astúries de les Arts que va rebre en 2007 és un dels molts reconeixements que ha rebut al llarg d'una carrera de la qual destaquem diversos moments.

´The Freewhelin´, l'àlbum que el va consagrar

El 1963, poques setmanes abans d'actuar en la històrica marxa pels drets civils a Washington, Dylan va publicar el seu segon àlbum, ´The Freewhelin´, una obra mestra amb clàssics com ´Blowin in the Wind´, ´Masters of War´, ´A Hard Rain´s a-Gonna Fall´ i ´Don´t Think Twice, It´s All Right´, cançons imprescindibles per entendre la seva trajectòria. Les il·lusions d'una nova generació de joves, desitjosos de majors cotes de llibertat, van tenir el seu ressò en aquelles composicions, entre les quals destaca ´Blowin in the Wind´.

Dylan s'electrifica

Després de ´The Times They Are A-Changin'´, el seu tercer album, arribaria més discos fonamentals. El cinquè, ´Bringing It All Home´, publicat en 1965 i amb temes com ´Subterranean Homesick Blues´ i ´Mr. Tambourine Man´, va introduir els primers, i polèmics, elements elèctrics en la seva música. Dylan s'havia convertit en una icona de la música ´folk´ amb els seus primers treballs i alguns dels seus seguidors no veien bé la seva transició a un espectre més rocker. El 1965, en el festival de Newport, alguns d'ells van esbroncar la seva actuació, amb la guitarra elèctrica en primer terme, que van entendre com una traïció. D'aquell disc destaquen també temes com ´Maggie´s Farm´, que il·lustren el nou camí que prenia Dylan.

'Like a Rolling Stone', un altre himne per al record

Aquest mateix any, 1965, Dylan va publicar el senzill ´Like a Rolling Stone´, cançó indispensable per entendre el rock. Un tema sobre la pèrdua de la innocència i la necessitat d'assumir responsabilitats, idees sobre les quals pivotarien anys més tard els discos de Bruce Springsteen. Arriben també els discos ´Highway 61 Revisited´ i ´Blonde on Blonde´, dues noves joies. La fama de ´Like a Rolling Stone´ s'estén i fa de Dylan una marca més en la indústria del rock, cosa a la que sempre va ser poc inclinat l'artista.

Retir voluntari per fugir de la fama

Atabalat per la pressió de la fama, Dylan va aprofitar el període de baixa que li va provocar un accident de moto el 1966 per retirar-se per complet de l'escena pública. No va sortir de gira en vuit anys. No obstant això, Dylan no va deixar de treballar, com demostra el tema ´All Along The Watchtower´, publicat el 1967, la cançó que més vegades ha tocat en directe. La següent versió és de l'any 1995 i la seva presentació és a càrrec de Bruce Springsteen, que s'uneix a ell per cantar ´Forever Young´.

Conversió al cristianisme

El 1975, Dylan ja era un artista alliberat d'encasellaments, com sempre havia desitjat. És l'any en el qual surt a la llum 'Blood on the Tracks', el seu quinzè disc d'estudi i considerat com un dels millors. Es tracta d'una època en la qual Dylan, d'orígens jueus, es converteix al cristianisme. El 1976, Dylan va compondre ´Hurricane Carter´, un tema en defensa de la innocència del boxador Rubin Carter, al que es va acusar d'assassinat en un judici viciat de racisme. Va passar 18 anys a la presó.

Actuació al Live Aid i col·laboracions amb amics

Des dels anys 80 en endavant, Dylan ha seguit traient discos, en solitari o en aventures compartides amb amics com Tom Petty, George Harrison o Eric Clapton, entre molts altres. Destaquen discos com ´Oh Mercy´ (1989), ´Time Out of Mind´ (1997) i ´Modern Times´ (2006). El seu compromís amb les causes benèfiques en els 80, una dècada de canvis al món, va quedar demostrada en la seva actuació en el festival Live Aid del 1985, promogut per Bob Geldof per recaptar fons contra la fam d'Etiòpia. En aquesta actuació, Dylan es fa acompanyar per Keith Richards i Ron Wood, dels Rolling Stones, per interpretar ´Ballad of Hollis Brown´.