Una galeria de personatges amb ferides metafòriques o reals, que tenen en comú el seu desig d'esborrar-les i construir-se una nova pell, són els protagonistes de la pel·lícula La propera pell, dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo i presentada dijous en el Festival de Cinema Espanyol de Màlaga.

"Tots volem ser diferents, i hem explicat això però portat a l'extrem", ha afirmat Lacuesta, que creu que el missatge de la pel·lícula es resumeix en "si no trobem l'amor, inventem-lo al preu que sigui".

En la pel·lícula, un adolescent desaparegut (Alex Monner) torna després de vuit anys, quan tots el donaven per mort, i s'incorpora a la vida familiar marcada pel misteri de la seva desaparició, però a poc a poc sorgirà el dubte de si realment es tracta del nen desaparegut o d'un impostor.

Segons Lacuesta, el principal repte d'aquest projecte és que "fos un 'thriller' molt escrit, molt pautat i amb una escriptura molt tancada, però que tingués un punt de vida", i el més complicat va ser "la feina de capes, insinuar quan menteix un personatge".

El detonant d'aquest guió que van començar a escriure el 2004 van ser dues notícies aparegudes en els diaris en aquella època sobre persones que apareixien després de molts anys desaparegudes, en uns casos impostors i en d'altres no, però després es van allunyar de les històries reals, ha explicat Isa Campo.

Van tenir clar que la localització del rodatge "havia de ser un personatge més" i van elegir Sallent de Gállego (Osca), "un lloc molt bell però agrest i hostil per a un personatge que arriba d'un centre de menors a refer la seva vida, i un poble petit on tothom es coneix i tothom parla de tot".

"La pel·lícula tracta com es configura la identitat a través de la memòria, que té dos instruments, l'oblit i el record, i com els personatges construeixen nous vincles que els permeten sobreviure i crear una nova història d'amor vuit anys després", ha explicat la codirectora.

La mare en la ficció d'Alex Monner està interpretada per Emma Suárez, qui ha apuntat que "el que els passa als personatges està guardat i amagat, però estan aïllats i tothom coneix la vida de tots, com passa als pobles".

Per a l'actriu, un dels principals atractius d'aquesta història és l'"ambigüitat", que fa que, quan l'espectador "creu que ha trobat la veritat, en la següent escena veu que no és així".

Emma Suárez ha ressaltat l'oportunitat d'assajar sobre el guió abans del rodatge, cosa que els va permetre "desentranyar" aquests personatges que parlen en els seus respectius idiomes: català, castellà o francès.