Dalí va estar fascinat per la música des de la infància, tot i així fins al moment no existia un llibre que relacionés el pintor amb aquesta faceta. Ara Karles Torra (Caldes de Montbui, 1960) descobreix, a 'Dalirium Sonic', que Dalí fou un dels primers aficionats del jazz a Espanya o que va tenir relació amb els músics més importants del planeta. El periodista musical ) ha posat al descobert, amb la publicació de Dalirium Sonic, (Ediciones La Lluvia), la faceta menys coneguda de Dalí, la seva relació amb la música i les estrelles del moment com John Lenon, Elvis Presley o Alice Cooper.

Pocs àmbits relacionats amb Dalí estaven tan pocs explorats com la música, sorprèn la poca atenció que s’ha dedicat a aquesta faceta...

No hi havia res publicat específicament sobre aquest tema.Hi havia referències que venien d’altres bandes, però un llibre sobre la relació de Dalí amb la música no existia i és un terreny que, quan et poses a investigar, sorgeixen mil i una connexions inversemblants. Dalí també era en aquest aspecte un personatge realment sorprenent.

Quan comença a escriure el llibre?

Vaig escriure uns articles sobre la relació de Dalí amb el jazz i amb el rock l’any del centenari, el 2004, i llavors una companyia discrogràfica em va proposar fer disc-llibre. Jo tenia unes bandes sonores dalinianes, però conseguir el drets de les cançons era caríssim i es va desestimar la idea. A mi em va quedar una base de text i amb els anys he anat recollint informacions que trobava sobre Dalí amb la música i les mil i una conexions que hi han hagut. Fa cosa d’un any, em van proposar fer un llibre que em va permetre bolcar la informació que tenia i completar la investigació.

Quins aspectes del Dalí melòman més interessants descobreix?

És important destacar que Dalí, juntament amb Federico García Lorca, va ser un dels primers aficionats al blues i el jazz que hi va haver a Espanya quan aquesta música arriba aquí. Al Museu Abelló, a Mollet del Vallès, vaig descobrir la correspondència de Dalí amb Federico García Lorca i, en una carta, Dalí li diu que ha adquirit “un fonògraf magnífic amb una varietat de blues mai somiada” i fins i tot li envia una foto seva ballant xarleston. El pintor també deixa constància de la seva afició al jazz amb articles a la revista Amics de les arts i aquesta passió va quedar recollida al Manifest Groc (1929), on Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch reivindiquen el jazz com a forma d’art modern. Durant aquesta època, Dalí era un comprador compulsiu de discos, bàsicament de jazz. Als anys 40, aquesta música triomfa a Amèrica i grans músics de jazz el van convertir en icona referencial.

Més endavant per quina música es va sentir atret Dalí?

Dalí ja no tan sols era una icona dins el món del jazz, sinó que a partir d’aquí es convertí en un factor d’inspiració per a molts artistes de rock i també d’altres àmbits, de la música electrònica, de la música gitana de la Camarga francesa, i de tots els gèneres..., el que li han arribat a dedicar a Dalí 26 anys després de la seva mort és increïble: discos, referències, cites, temes, tot figura al llibre i es pot veure que hi ha tributs i temes dedicats de tots els gèneres i de tot el món.

Dalí també estava sempre atent als nous moviments musicals?

Dalí es va relacionar amb els músics més importants del planeta rock des de John Lenon, Elvis Presley, va tenir contactes amb els Rolling Stones, una gran relació amb Alice Cooper. Era amic dels noms més mítics de la psicodelia californiana (Grateful Dead, Jefferson Airplane) que en aquell moment eren pràcticament desconeguts. Havia participat amb accions painting amb els Jefferson Plane, pioners de la psicodèlia surrealista. En aquesta època lligava molt bé el surrealisme amb la psicodèlia.

Ha complementat la informació amb converses amb Joan Illa Morell, Eliseu Huertas Cos i Pau Riba?

La idea era donar una idea de Dalí de proximitat, de primera mà, explicar com es comportava i les tres entrevistes que apareixen al llibre expliquen coses interessants i donen una dimensió propera del geni més enllà dels focus i dels neons. Per exemple en Pau Riba diu que en privat tenia un gran coneixement sobre temes molt desconeguts i s’expliquen algunes historietes molt divertides de com jugava amb el surrealisme.

La seva pintura transmetia elements musicals, la seva passió?

Un músic de jazz, Michel Petrucciani, diu que Dalí és l’únic artista pintor músic perquè, mirant la seves obres, la música surt dels porus de les seves teles. D’altra banda, Dalí va pintar un retrat cubista a Eric Satí, i té moltes obres com El piano surrealista o La sardana de les bruixes... podem dir que la música sí que està present en la seva obra pictòrica.

El llibre està essent un èxit...

Ja anem per la segona edició, ha suscitat interès, era un territori relativament inexplorat i aporta llum sobre una faceta que no era coneguda. Molta gent que l’ha llegit diu que descobreix un altre Dalí, que sorprèn.