Després de presentar a Figueres, dissabte passat, el seu darrer llibre 'L'amant catalana de Mussolini' (Edicions Gorbs), l'escriptora Mònica Soler fa aquest dijous la presentació a Barcelona, a l'Hotel Neri, a les 19.30 hores.
El seu nou llibre s´escapa del localisme per ser més universal arreu dels països catalans, "pot ser llegida arreu, perquè no té unes claus de lectura específicament figuerenques, tot i així la novel·la respira ciutat i fins i tot homenatja el petit comerç local" afirma l´aurora.
Al llibre es relata una història de ficció ambientada en temps de guerra i narrada de manera coral de la mà de dues dones que revelaran al lector qui fou l´amant catalana de Mussolini.
S´ha presentat la seva segona novel·la, quina història explica?
La novel·la se situa en temps de guerra, entre la primera i segona Guerra Mundial. Arran d´una troballa es desenvolupa la història que entrellaça present i passant, una part succeeix a Figueres i unes altres a ciutats italianes com Roma i Milà. Es tracta d´una novel·la coral narrada per dues dones encarregades de descobrir al lector qui va ser l´amant catalana de Mussolini, que és figuerenca.
El misteri impregna l´argument de l´obra?
El fil conductor és precisament anar descobrint quins enigmes porten a una noia de casa bona de Figueres a deixar-ho tot de forma sobtada i a infiltrar-se al Servei d´Intel·ligència Militar de la República fins a esdevenir la mà dreta de Mussolini i ser protagonista dels esdeveniments més glamurosos... No és una novel·la de guerra trista o dramàtica, sinó que està enfocada cap a l´enigma, la clandestinitat, els secrets d´alcova i de guerra...
Va sorgir primer el personatge o la història?
Quan et poses a escriure, els mateixos personatges van prenent vida, van creant la seva ruta, després crees un substrat històric on enquadrar-los, ells agafen el camí i tu ets un mer acompanyament. Va ser un conjunt de coses el que va fer que en el meu imaginari anés prenent vida aquesta història: el meu avi era diplomàtic, molts estius els he passat a Itàlia i em vaig impregnar allà d´històries que sentia explicar sobre la guerra. L´estiu passat i també l´anterior vaig fer dos viatges a Itàlia i vaig desempolsar alguns arxius per documentar-me. Feia temps també que s´havien publicat els diaris íntims de la principal amant de Mussolini, perquè en va tenir moltes. Era el que avui es considera un addicte al sexe, tot i que a l´època no estava així diagnosticat... Penso que si a Figueres hem tingut un inventor del submarí, a Dalí, per què no tenir també una amant catalana i figuerenca de Mussolini?
L´erotisme està present al llibre?
Hi ha determinats moments que l´erotisme està present, però és un erotisme cuidat i elegant.
Quins ingredients tenen més pes a la novel·la?
És un conjunt, una part té més pes històric, en una altra hi ha més ficció, també hi ha una part d´emocions. Penso que s´ha equilibrat prou perquè puguem etiquetar-la d´una sola cosa, perquè sigui versemblant, intentes equilibrar cada element. Tot i així tenen molta importància les emocions de dues germanes separades pel temps, per la distància i pel desconeixement de saber on és la germana que un dia desapareix.
La novel·la es mou entre el passat i el present...
Hi ha una protagonista actual, que és del nostre temps i una persona ja gran que desentranya, a través de converses i trobades, el personatge de l´amant de Mussolini, una dona que ha fet història, perquè ella, amb les seves estratègies, arriba a condicionar els fets històrics del passat.
Expliqui com és aquesta dona, quins trets té?
És una dona avançada a la seva època, ha nascut en un moment que no li tocava i no té ganes de repetir uns rols que per condició social i estatus sembla que hagi de repetir. S´aparta de convencionalismes. Tots tenim al cap les dones que durant la guerra es queden cuidant els seus fills i esperant l´home. Però també hi ha dones, les espies, que s´escapen de tots aquests convencionalismes, tot i que aquestes dones han de tenir unes característiques psicològiques concretes. En aquest cas, la protagonista és una dona capaç de condicionar els fets històrics.
La novel·la torna a repetir escenari, Figueres?
Una de les protagonistes la situo en el context figuerenc actual. És el meu paisatge, i m´agrada que les meves novel·les respirin la ciutat. Em fa molta il·lusió que apareguin botigues i hotels, institucions figuerenques que tots hem trepitjat. La novel·la és també un homenatge a la gent que va fent ciutat i als botiguers, per promocionar el comerç petit i també apareixen anècdotes relacionades amb la ciutat.
