L'efervescència literària es fa especialment present els dies previs a Sant Jordi. Al Mume dissabte passat es va presentar el llibre 'Trencar el silenci. Records ocults de les famílies' editat per Hacer Editorial. Es tracta d'una recopilació de testimonis que té el propòsit d'aprofundir en les conseqüències i els estralls de la revolta militar del 36.

La intenció ha estat recollir els re­cords de les famílies, dels parents desapareguts, exiliats, o bé aquells records amagats que van sortir durant les converses a les trobades famili­ars, també durant els silencis. És la memòria dels perdedors, de la gent anò­nima, dels qui preservaren un llarg i continuat si­lenci; dels qui ho varen perdre tot menys la dig­nitat. Aquests són els veritables protagonistes de la història. La presentació va anar a càrrec de la Fundació APIP-ACAM, amb l´assistència i participació d´alguns dels autors.

També aquest dissabte, a les 12 del migdia i coincidint amb la diada de Sant Jordi es presenta al Mume,un altre llibre 'Una memòria compartida. Els llocs de la memòria dels catalans del nord i del sud' dels autors Enric Pujol i Queralt Solé .

Una altra de les novetats d'aquest Sant Jordi és el llibre 'El Cid de València era català' del jonquerenc Lluís Maria Mandado, una edició a càrrec del propi autor que en el seu tercer llibre, novament toca un tema polèmic de la història. Després de 'Quixote va esborrar el Quixot' ara publica 'El Cid de València era català o Quan i com els catalans van fer Espanya'. En aquest volum torna a trencar mites històrics com "Llion i les Castelles eren el lloc d'expansió i correries de la noblesa catalana i occitana, que va construir Castella dins d'Espanya, que era l'imperi català".

Mandado ha escrit aquest nou llibre després d'anys de lectures i anotacions, lectures que l'han aproximat a temes prohibits pels governs i estats. Especialment en les èpoques en que existeix censura, que evidentment ha de ser l'estat, tal com s'explica al revers del llibre. En aquest darrer volum, l'autor desmunta la figura d'El Cid, ja que explica que en realitat no era una persona sinó "un llinatge català, va començar amb els comtes d´Urgell i va continuar amb els de Cabrera, a Girona. El Cid anava passant de pares a fills".