El Museu d´Art Modern de ­Tar­ragona i el Museu de Reus han inaugurat recentment àmplies exposicions reivindicatives de la pintora Magda Folch, reusenca, que va dedicar una bona part de la seva vida a la pedagogia de les tècniques artístiques a més d´elaborar un conjunt d´obra, lligada la gran majoria al retrat. Tota aquesta trajectòria ha quedat reflectida a la publicació 'Magda Folch, la mirada impressionista', portada a terme pels dos comissaris de la mostra, Josep M. Rosselló i Carme Puyol.

La figura de Magda Folch restaria incompleta sense fer referència al que va ser el seu company i marit, el professor Emili Donato, catedràtic de filosofia. Plegats van viure una de les seves èpoques més felices a Figueres, entre finals del 1932 i el 1935, on naixeren els seus dos fills, Josep Emili i Anna.

Amb l´arribada a Figueres, on Donato és nomenat director de l´Institut Muntaner l´octubre de 1932, l´obra de Folch guanya amb contundència i detallisme en el dibuix, tal com es fa ben evident al retrat que elabora del que era llavors ja el seu marit, i que es pot veure al Museu de Tarragona. Sens dubte la mirada franca de Donato, directa, sense dilatacions, ens parla d´aquella Figueres esplendorosa de la segona República, amb un cenacle d´intel·lectuals que treballaven dia a dia amb la preocupació per a les futures generacions, entre ells Puig Pujades, Alexandre Deulofeu, Ramon Reig, Ricard Pichot, Sebastià Escapa i Joan Subias.

Els retrats que Folch va elaborar a Figueres contenen un realisme màgic que també compartia "l´Escola Empordanesa", de la qual van sorgir el mateix Ramon Reig, Dalí i Marià Baig. Quan Folch arriba a Figueres, Núñez, el responsable de la gènesi de "l´Escola Empordanesa", ja era fora, però la seva empremta era ben present en els seus deixebles, com Ramon Reig de qui va realitzar un retrat present a la mostra de Reus al costat del de Puig Pujades reproduït en una petita postal. A Figueres, Folch també exerceix la pedagogia a l´Institut Muntaner i exhibeix les seves teles a la Sala Edison el maig de 1935. Aquell moment ple d´ideals, es va fer miques amb la Guerra Civil, l´entrada a presó de Donato al llarg de quasi dos anys i la seva depuració i expulsió de l´àmbit acadèmic fins a finals dels anys cinquanta. Mostra d´aquest dur moment és el rostre sever de Donato elaborat a llapis per Folch el 1939, amb els ulls closos; es tracta d´una mirada interior, en definitiva una fugida introspectiva davant dels terribles esdeveniments que se succeeixen. Però malgrat la tristor, Folch no va deixar de pintar, i ensenyar a acadèmies privades i escoles compaginant la seva professió amb la cura dels seus dos fills.