L'artista Jordi Gispert (Salt, 1949) inaugurarà, aquest proper divendres, una exposició al celler Espelt de Vilajuïga. Ho farà pocs dies després d'haver presentat obra recent a Ca l'Anita de Roses. A Viljauïga hi presenta 'Petjades', obres de mitjà i gran format que es complementen amb altres treballs de l'artista com escultures i divertiments creats amb materials de rebuig i trobats a les platges, als quals l'artista ha donat el seu toc personal i ha convertit en veritables obres d'art.

L'obra de Gispert és contundent i cal ser admirada a dosis baixes. Per aquest motiu, en tots els muntatges, l'artista busca l´equilibri compositiu, tal com fa dins les mateixes peces, per donar cert descans a la retina de l´espectador. Un públic que, de ben segur, se sentirà emocionat en veure les seves obres, ja que aquestes transmeten la força interior i la sinceritat amb la qual van ser creades.

Jordi Gispert va néixer en el si d´una família d´artistes artesans de Salt. En el taller del pare i de l´oncle, va començar a impregnar-se, inconscientment, d´una sensibilitat envers l´art. La pintura que ells feien, però, més d´un estil romàntic i clàssic, no li interessava tant com els nous corrents que copsava a través dels llibres d´art que hi havia al taller. Va passar un cert temps, no massa, per l´Escola de Belles Arts de Salt. El seu caràcter inquiet, però, el va fer seguir el seu propi camí, a contracorrent. "He estat un buscador incansable i mai m´ha preocupat la manera de fer-ho, sinó el resultat plàstic final", reconeix l´artista, que va decidir desenvolupar-se al seu poble, no fer el salt a Barcelona o més enllà, tot i tenir-ne les oportunitats. "No me´n penedeixo de res del que he fet", diu.

El fet de contemplar

L´obra de Gispert s´ha pogut veure arreu de Catalunya i també a l´estranger. L'exposició que té a Roses és la primera que fa en aquest municipi. Hi presenta la seva producció més recent, tota ella creada en el taller que té a casa seva, a Garriguella, on viu amb la seva dona Carme des de fa uns quants anys. Gispert se sent plenament integrat a l´Empordà, "aquesta terra, la seva gent, la tramuntana", se´ls sent molt seus. L´artista parla del fet de contemplar aquest paisatge, allò que l´envolta, de delectar-se i viure amb les petites coses per després plasmar-les a les teles, com més grans millor. "M´agrada el gest, la pinzellada", diu.

La pintura de Gispert sempre ha estat sincera i directa. Reconeix, però, que després de viure, el 2005, un moment delicat de salut -va patir una embòlia que se li repetí el 2009-, la seva obra ha evolucionat. "Abans feia una obra més mental, quan començava una peça procurava tenir-la feta dins del meu cap i després només es tractava de traspassar-la", explica. L´impàs el va fer canviar. "Tens més hores per pensar, fas una neteja mental i tries unes prioritats", afirma sincer tot assegurant que "avui sóc lliure per fer el que vulgui". Aquest lema el porta a crear unes peces com les que es poden veure a Roses amb les quals "proposa una experiència visual carregada de connotacions tàctils, unes obres que dignifiquen la contingència dels materials i formes utilitzats i que fan el miracle d´aconseguir que quelcom fràgil esdevingui indestructible, allò que és eteri traspuï densitat, i quelcom accidental resulti transcendent".