L'actriu Natàlia Sales dirigeix ara la seva primera obra, el musical 'Sola al bosc', que revisa i actualitza el clàssic de La Caputxeta Vermella. Un dels objectius, diu, és sacsejar el món del teatre infantil, amb propostes fresques.

L'obra, preestrenada recentment dins el marc de la festa de Cabanes ens descobreix una Caputxeta Vermella i la seva mare, que passen un mal moment econòmic i han d´anar a viure a casa de l´àvia. Estan de trasllat i les caixes d´embalar són les que dissabte passat van omplir l´escenari del centre cívic de Cabanes, on la companyia empordanesa Mon Art va fer la preestrena del seu primer musical, Sola al bosc.

La revisió del conte clàssic ha estat musicada sota la direccio de Natàlia Sales i el músic Joan Berenguer. Inclou més de deu cançons, vives i alegres, que van fer gaudir el públic de totes les edats i que més endavant seran enregistrades. Aquest és un dels propòsits de la companyia, explica Sales, que juntament amb Berenguer, té en ment musicar els contes infantils de tota la vida i donar-los la volta, amb una mirada fresca i al mateix temps pedagògica. Sola al bosc, títol d´una de les cançons de l´espectacle és el primer fruit del projecte, que esperen que pugui seguir caminant en breu: "És com el primer fill", assenyala amb orgull la directora.

Desnonades, al bosc

A 'Sola al bosc' a la Caputxeta Vermella i a la seva mare les han desnonat i es queden literalment al bosc. "Tenia ganes d´agafar els contes de tota la vida i estripar-los", diu Natàlia, entusiasmada pel resultat del musical. El contingut social del conte "és força dur i amarg", reconeix, tot i així aquesta història que parla de desnonaments i banquers despietats desgrana un llistat de cançons que van quallar amb èxit entre el públic familiar.

Acompanyen La Caputxeta en aquesta aventura un llop metrosexual "que recorda la figura del banquer sense escrúpols". Al mateix temps, posant una mirada en l'època actual amb l´ús de les noves tecnologies i els efectes que provoquen els personatges mediàtics a la societat, "el llop apareix tambe com un famós que sedueix a tothom amb les seves arts". Completen el repertori de personatges el caçador i l´àvia, igualment singulars.

La companyia Mon Art retorna als escenaris després de represetrentar el 2009 l´obra 'Tapirulant el viatge'. L´actriu Natàlia Sales s´havia proposat fer un musical i finalment el desig s´ha fet realitat. Tal com explica hi ha hagut al darrere moltes hores de feina i molta complicitat dels actors i amics que l´han ajudat a tirar endavant el projecte. "Albert Sau interpreta el llop metrosexual, Marta Company, és la mare i l´àvia, Marta Juan és la Caputxeta i la darrera incoporació és Edgar Massegú, músic i cantant del grup Pulpopop, com a caçador. "Tenim pocs recursos però tenim talent" exclama Sales. Daniele Cipolletti s´ha fet càrrec de l´escenografia, Dani Mancebo de l´assessorament vocal, La Rosa de Cabanes s´ha encarregat del vestuari i Anna Domínguez i Antonio Càrcamo, han realitzat el disseny gràfic. Rere l´escenari han intervingut Salvador Manera com a tècnic de so i Daniele Cipolletti també com a tècnic de llum.

Tots els que han col·laborat en el projecte "han contribuït a aportar diferents punts de vista" i han convertit l´obra en una proposta fresca i diferent, que ara pretrén passejar pels escenaris. El món del teatre infantil, considera Sales, "s´ha de sacsejar, ha d´haver-hi un trencament, aportant coses noves que serveixin per inculcar una sèrie de valors als mes petits i fer reflexionar els mes grans".

Natalia Sales s´ha format com a actriu a Girona i Barcelona i sempre ha tingut interès per a propostes alternatives com l´art teràpia o el teatre social. Va impartir classes al Casino Menestral i laTotxana de Vilafant i a Pont de Molins va crear el seu propi espai d´arts escèniques. La preestrena de 'Sola al bosc' a Cabanes vol ser l´inici d´una iniciativa global que permetrà treure del calaix moltes altres propostes, diu Sales, després del debut, sense perdre de vista el seu gran somni, assegura: fer un musical per a adults, un projecte que li fa especial il·lusió, però que de moment es troba a les besceroles, a l´espera d´obtenir els recursos necessaris.