El professor barceloní de Teoria de la Literatura i de Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Julià, s'ha emportat el Premi Internacional Walter Benjamin que s'ha entregat aquest migdia al MUME amb el seu assaig: 'Els cants de l'èxode. Figuració poètica de l'exili republicà de 1939'. L'obra, de 180 pàgines, es basa i analitza els poemes que van crear els exiliats republicans, les temàtiques que tractaven o els seus interessos. "No m'he centrat en poemes inèdits sinó en textos oblidats enmig d'obres completes. M'interessava rescatar una mica aquest període", ha explicat el guanyador. Enguany, en la segona edició dels guardons, s'han presentat una vintena d'originals.
Aquest migdia s'ha entregat el 2on Premi Internacional Memorial Walter Benjamin al Museu Memorial de l'Exili, el MUME, situat al centre de la Jonquera, a l'Alt Empordà. L'acte, que ha aplegat una trentena de persones s'emmarca en els diversos esdeveniments que s'han programat durant tot aquest cap de setmana per commemorar el 75è aniversari de la mort del filòsof Walter Benjamin.
Aquest any, el professor barceloní Jordi Julià ha rebut aquest guardó en l'àmbit de 'Reconeixement a un treball assagístic inèdit'. A diferència de la primera edició que es va convocar l'any 2011 i lliurar el 2012, aquest cop a causa de les dificultats econòmiques, els organitzadors dels guardons no han convocat l'altre apartat dels premis, una secció que reconeixia la millor creació artística d'aquells teòrics o investigadors que desenvolupen projectes vinculats o basats en qüestions relacionades amb la història i la memòria del segle XX.
Els premis estan organitzats pel Consorci del Museu Memorial de l'Exili amb col·laboració amb la Càtedra Walter Benjamin, memòria i exili i la Diputació de Girona. Des del primer moment, Julià ha reconegut que "no s'esperava" rebre aquest guardó. Un premi que ha titllat "de molt important, internacional" i que ajuda a posicionar o visualitzar el gènere de l'assaig, amb poc pes dins el món literari actual català. "Ho vaig provar sense cap mena d'esperança i això demostra que si no un no prova les coses no ho aconsegueix", ha destacat.
En aquest sentit, Julià ha afirmat que es sentia "molt content" pel guardó i per l'objectiu d'aquests premis que, segons el premiat, rescaten històries i vivències del segle XX que, a vegades, han estat massa oblidades per qüestions històriques o ideològiques. En concret, el seu assaig titulat 'Els cants de l'èxode. Figuració poètica de l'exili republicà de 1939' consta de 180 pàgines i tracta sobre la poesia dels exiliats republicans de 1939.
"Fa anys que hi treballava, buscant poemes, textos i papers i anava escrivint. La primavera passada vaig decidir que potser ja tenia molt material i que calia donar-li un format", ha explicat Julià. Tal i com l'autor ha comentat, l'obra repassa poemes que han quedat rellevats a un segon pla o fins i tot oblidats dins de grans obres completes o recopilacions extenses. "Hi ha poemes d'escriptors famosos que ens informen de com van viure, dels seus interessos, dels assumptes que tractaven i de les circumstàncies que els va tocar viure", ha comentat. Segons Julià, la poesia va ser una altra forma literària i expressiva d'informar sobre el que els succeïa i també és una font d'informació clau, a part de les memòries o les cartes. Una altra manera per poder expressar el sentiment de despossessió o nostàlgia que sentien.
Jordi Julià va néixer l'any 1972 i és doctor i professor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. També treballa com a professor agregat de l'àrea de Teoria de Literatura i Literatura Comparada de la UAB. És autor de diversos llibres com 'Poètica de l'exili' (2011), 'L'abrupta llengua. Mercè Rodoreda, una poeta a l'exili' (2013) o 'L'ofici i el do. Poesia i concepcions estètiques a la literatura catalana d'inicis del nou-cents' que va sortir al mercat l'any passat. A més, també ha publicat nombrosos articles i ha col·laborat en la creació d'antologies.
Enguany, en els premis s'hi ha presentat una vintena d'originals, la mateixa xifra que en la primera edició. El jurat estava integrat per l'artista visual, Francesc Abad, el professor de la UdG, Xavier Antich, la comissària d'exposicions, crítica d'art i membre del CONCA, Pilar Parcerisas, el professor de la Universitat de Girona (UdG), Àngel Quintana, i Jörg Zimmer qui han considerat que l'assaig del professor barceloní de Sant Celoni reunia totes les característiques per ser mereixedor d'aquest premi.
"Es tracta d'un assaig que tracta la qüestió de la producció poètica a l'exili des d'una perspectiva interdisciplinària i amb els paràmetres de la literatura comparada. El text de Jordi Julià destaca per la seva erudició i per l'aparell crític que sustenta. Una combinació que es fa ben palesa en la manera com l'autor és capaç de teixir vincles i connexions entre les diverses obres", assenyala el jurat. El premi està dotat de 4.500 euros i l'assaig es publicarà l'any vinent dins de la col·lecció d'assaig de la Càtedra Walter Benjamin de la UdG.
Per la seva banda, el director del MUME, Jordi Font, ha explicat que esperen incrementar la participació de cara a les properes edicions d'aquest guardó i, si l'economia ho permet, recuperar la segona vessant que també convocaven en el primer any dels premis.
75è aniversari de la mort de Walter Benjamin
L'entrega d'aquests guardons s'emmarca en un cap de setmana ple d'activitats i actes a La Jonquera i Portbou per commemorar el 75è aniversari de la mort del filòsof i pensador alemany Walter Benjamin. En concret, al Museu Memorial de l'Exili aquest matí - abans de l'entrega del guardó- s'ha inaugurat l'exposició itinerant 'Constel·lacions de l'Exili' que prové del Museu dels Jueus de Girona i que es podrà veure en aquest espai fins el proper 22 de novembre.
Posteriorment, també s'ha realitzat l'espectacle de petit format anomenat 'La idea d'Europa' de George Steiner de la mà del monologuista i intèrpret Òscar Intente i amb la participació de l'acordionista Ferran Martínez. Una obra que parla de l'home europeu contemporani i de l'exili, un tema que ha tingut molt pes en l'acte d'aquest dissabte ja que gran part de les autoritats que hi ha participat han comparat la situació que es va produir durant el segle XX amb la que es viu actualment a Europa amb un altre exili massiu, aquest cop per part dels refugiats sirians que busquen un nou lloc per viure amb pau i llibertat fugint de la guerra. Els actes d'aquest dissabte han comptat amb el suport de la Casa de la Generalitat a Perpinyà i la Fundació Catalunya-Europa.
D'altra banda, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Portbou també homenatgen aquest dissabte a Walter Benjamin amb una sessió especial de cinema en honor al pensador, una visita guiada de la mà de l'escultor Dani Karavan i un diàleg entre Karavan i el cineasta Wim Winders. Demà també s'ha previst una ofrena al cementiri de Portbou i la col·locació d'una placa commemorativa amb la darrera carta que Benjamin va escriure a Portbou el 25 de setembre de 1940, un dia abans de morir. Un acte que comptarà amb la néta de Walter Benjamin, Chantal Benjamin, entre d'altres. A més, també es visitarà l'antic edifici de la l'Ajuntament de Portbou, seu de la futura Casa de Walter Benjamin, un centre d'estudis sobre el filòsof i el seu llegat.
