L'any 2002 va veure la llum el primer volum de 'Benvolguts absents', un compendi de trenta biografies de personatges empordanesos que havien destacat en algun camp concret de la societat, la cultura, l'empresa, la política o del simple fet de les relacions quotidianes amb els seus conciutadans.
L'obra, escrita pel catedràtic Joan Ferrerós, va ser editada conjuntament pel Setmanari de l'Alt EMPORDÀ i l'Ajuntament de Figueres. En ella es van reunir els trenta capítols que abans havia publicat el periòdic amb lliuraments mensuals. Eduard Rodeja, Ramon Reig, Josep Pallach, Anna Maria Dalí, Camil·la Lloret, Ramon Guardiola, Joan Sutrà o Maria Verdaguer van ser alguns dels primers personatges biografiats.
Consecutivament, els anys 2004 i 2006 van aparèixer els dos volums següents dels 'Benvolguts absents', un treball que fins ara ha acumulat una norantena llarga de perfils biogràfics.
Aquests darrers mesos, Joan Ferrerós ha treballat a fons per preparar un nou lliurament de biografies que donaran peu al quart volum d'aquesta exitosa sèrie que va convertir els llibres publicats en edicions de col·leccionista. El llistat dels nous protagonistes començarà la setmana vinent amb el músic i compositor Florenci Mauné.
Entrevista a l'autor
El catedràtic Joan Ferrerós ha dedicat bona part de la seva vida professional a la docència a l'Institut Ramon Muntaner, fins a la seva jubilació. Mentrestant, també ha tingut temps d'escriure nombrosos llibres relacionats amb Carles Fages de Climent, el món de la cuina i el mateix Institut figuerenc.
Per quin motiu ha decidit iniciar ara la publicació del quart volum dels 'Benvolguts absents'?
N'hi ha diversos. Un d'ells és la predisposició manifestada des d'aquest mitjà des de fa temps per fer-ho. Un altre és que el darrer volum publicat, el número tres, va sortir publicat el 2006 i des d'aleshores, malauradament, hem acumulat la pèrdua de molts personatges que mereixen ser destacats.
Ha treballat amb les famílies i l'entorn dels protagonistes com en anteriors ocasions?
Sí, per descomptat. El contacte amb la gent que va conèixer les persones biografiades és molt important, per contrastar i evitar errors. En molts casos, hi ha el coneixement personal del personatge, però també n'hi ha que no vaig conèixer directament, però que van tenir una vida digna de ser recordada.
El món docent el deu haver ajudat, d'alguna manera.
Sí, perquè el Ramon Muntaner, amb els seus 175 anys d'història és un gran referent. Per exemple, ara, parlaré de Joan Trayter, que havia estat alumne meu. També hi ha hagut casos de professors que vaig tenir, com Joan Guillamet o Albert Compte, o de companys de classe, com la Glòria Compte.
Tots els biografiats són empordanesos i empordaneses?
Ho són no per naixement, sinó pels fets i la manera de viure. Seria el cas del professor Carratalà, mort recentment, o del famós crític d'art José Francés, que va viure durant molts anys a Arenys d'Empordà. Francés va ser el secretari de la Real Academia de San Fernando. També hi ha gent que, malgrat la seva vàlua, són força desconeguts, perquè no eren populars, com Pelai Negre.
