L'economista i exalcalde de Figueres Joan Armangué ha tret a la llum un nou llibre titulat 'Gent de l'Empordà' amb una quarantena de retrats dels empordanesos més importants dels dos últims segles. L'obra, editada per Viena, està basada en un treball periodístic que l'autor ha publicat aquests darrers dos anys al Setmanari de l'Alt EMPORDÀ a través de vint-i-set capítols biogràfics dels protagonistes.

'Gent de l'Empordà', s'ha anat presentant a diversos municipis empordanesos i també a Barcelona. La ronda de presentacions de proximitat continua aquest dimecres, 8 de juliol, a les vuit del vespre, al Centre de Cultura i Esbarjo de Vilafant. L'edició ha tingut el suport de la Diputació de Girona i del Setmanari de l'Alt EMPORDÀ.

Els vint-i-set relats de Gent de l’Empordà (40 personatges) són una petita mostra del capital humà empordanès. Reflexions en primera persona entorn a homes i dones empordaneses.

Des de la llavor dels vells federals, amb Abdó Terrades i Narcís Monturiol al capdavant, fins als nostres dies, diferents generacions d’empordanesos de naixement o d’adopció representen l’alt nivell de la creativitat i compromís de molts homes i dones en els diferents àmbits de la cultura, la ciència i la vida social, cívica i política.

Al costat dels imprescindibles Dalí i Pla, l’autor no s’està de retratar personatges molt diversos que formen part de la nostra memòria col·lectiva: Pep Ventura, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades, Joaquim Xirau, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, els Pichot, Jaume Miravitlles, Ramon Canet, Ramon Reig, Marià Baig, Evarist Vallès, Ernest Fortiana, Maria Verdaguer, Ramon Guardiola, Josep i Emili Pallach, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, Mª Àngels Anglada, Eduard Bartolí, Fabià Estapé. Persones ja traspassades que juntament amb noms d’una llarga trajectòria, a dins i fora de l’Empordà, com Albert Gurt, Ramon Boixadós, Pere Portabella, Antoni Pitxot, comparteixen aquests relats amb una nova generació d’empordanesos amb un creixent protagonisme en el camp de la ciència com Jordi Isern, Jordi Sargatal, Fàtima Bosch, Josep Peñuelas, Enric Ruiz-Geli, Antonio Turiel, Abdellatif el Marrouni o en el camp de l’esport com Joel González.

A aquests noms, s’hi afegeixen tres personatges, que per la seva implicació amb el territori, per fer de l’Empordà la seva segona residència i/o la seva complicitat política i/o professional, com Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Ferran Adrià, formen part del nostre imaginari col·lectiu i d’aquest Empordà inclusiu.

L'epíleg sota el títol Nosaltres, els empordanesos aplega un breu perfil d'una vintena d'empordanesos, des del segle XVIII fins els nostres dies, així com dues reflexions sobre la societat empordanesa, 'Quan a l'Empordà hi havia burgesos honrats', i sobre l'organització territorial de Catalunya, 'Ara, la Vegueria de l'Empordà'.

L'escriptor Vicenç Pagès Jordà, en el pròleg, escriu: «El més curiós és que Joan Armangué es fixa en realitzacions útils i comprensibles. En aquest sentit, la seva selecció és excepcional, ja que el tòpic estableix que a l’Empordà només hi viu gent entramuntanada, que és una manera de dir que canvien sobtadament d’humor, que discuteixen amb passió sobre qualsevol minúcia, que ideen teories delirants sobre qualsevol aspecte de la vida, però que en canvi no són capaços de dedicar esforços prolongats a cap activitat productiva. Per contra, a la llista d’Armangué hi trobem economistes reposats, llibreters dialogants, esportistes tenaços, alcaldes pacients i treballadors. Benvinguts siguin! L’Empordà de Joan Armangué potser no és tan faceciós com els altres, però és un Empordà real, procedent, històricament irrebatible».

El periodista Santi Coll, en la presentació, hi afegeix: «Joan Armangué no amaga afinitats polítiques, ni dissimula complicitats o discrepàncies. Tampoc no escampa afalacs innecessaris, ni atacs immerescuts. El lector sabrà trobar en cada capítol, en cada paràgraf, la justa mesura de la refllexió en primera persona que l’autor de 'Gent de l’Empordà' fa del protagonista de torn. Precisament en la transparència dels adjectius emprats és on l’autor defineix més bé el seu treball»

L'autor

Joan Armangué i Ribas (Figueres, 1953). És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB i va ser Alcalde de Figueres des del 1995 i fins el 2007. És Delegat de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà i voluntari de la Creu Roja en un projecte de microcrèdits a l'Alt Empordà. És Director de les Jornades L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic i del programa Diàlegs sobre l’Empordà a Empordà TV. A banda d'escriure articles periòdicament per al Setmanari de l'Alt Empordà, ha publicat nou llibres sobre temàtica figuerenca i empordanesa.