El conreu de l´arròs arrela a l´Escala ja a l´Edat Mitjana, però la seva explotació és intermitent al llarg del temps. A partir del 1837 va ser prohibida perquè se li atribuí la mort de la cinquena part de la població escalenca. Tot i això es recuperà de forma més massiva després de la Guerra Civil espanyola i va ajudar a pal·liar la terrible fam que patia la gent. Encara hi ha molts escalencs vius que van treballar als camps d´arròs o que en recorden detalls sorprenents. A través de la tasca d´investigació de Lurdes Boix i Mariona Font, del Museu de l´Anxova i de la Sal, s´ha pogut gestar l´exposició El conreu de l´arròs. Ampostins i valencians a l´Escala, que es pot veure al museu fins a finals d´any. La complementen un complet catàleg i un audiovisual amb múltiples testimonis.
Parlant amb alguns d´aquests escalencs i escalenques es copsa la duresa del conreu de l´arròs, però també el benefici que en van obtenir i que era molt superior a altres explotacions de cereals. També, el que queda molt clar és el paper tan important que van tenir les colles de treballadors valencians que feien temporada al poble. "Hauria estat difícil conrear arròs sense els valencians i la gent d´Amposta. Aquí no estàvem acostumats a treballar dins l´aigua, i menys com ho feien ells, de sol a sol; no miraven pas hores, no sé com aguantaven", explica admirativament Joaquim Malé, antic productor d´arròs a Cinclaus.
