14 de febrer de 2015
14.02.2015
Al Teatre-Museu Dalí

Joan Armangué presenta «Gent de l'Empordà» al Museu Dalí

«Els protagonistes són una petita mostra del nostre capital humà», diu l'autor de 'Gent de l'Empordà'

16.02.2015 | 09:15
Joan Armangué davant del mural del Grup 69.

L´economista i exalcalde de Figueres Joan Armangué treu a la llum un nou llibre titulat 'Gent de l´Empordà' amb una quarantena de retrats dels empordanesos més importants dels dos últims segles. L´obra, editada per Viena, està basada en un treball periodístic que l´autor ha publicat aquests darrers dos anys al Setmanari de l´Alt Empordà a través de vint-i-set capítols biogràfics dels protagonistes.

'Gent de l´Empordà' s'ha presentat aquest dissabte, 14 de febrer, sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí. L'acte ha estat organitzat amb la col·laboració dels Amics dels Museus Dalí. L´edició ha tingut el suport de la Diputació de Girona, del Setmanari de l´Alt Empordà i l'Ajuntament de Figueres.

La presentació ha comptat amb l'assistència de més d'un centenar de persones, entre les quals hi havia alguns dels seus protagonistes de l'obra i nombrosos familiars. També hi han estat presents l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip; el president de la Fundacó Gala-Dalí, Ramon Boixadós; el director del Museu, Antoni Pitxot i els membres del Grup 69, autors del mural que il·lustra la coberta del llibre.

En el moment de començar l'acte, els ponents han tingut un record per a l'impressor figuerenc Josep Maria Benejam, mort aquest dissabte a causa d'una cruel malaltia.

Els vint-i-set relats de Gent de l´Empordà (40 personatges) són una petita mostra del capital humà empordanès. Reflexions en primera persona entorn d´homes i dones empordaneses.

Des de la llavor dels vells federals, amb Abdó Terrades i Narcís Monturiol al capdavant, fins als nostres dies, diferents generacions d´empordanesos de naixement o d´adopció representen l´alt nivell de la creativitat i el compromís de molts homes i dones en els diferents àmbits de la cultura, la ciència i la vida social, cívica i política.

Al costat dels imprescindibles Dalí i Pla, l´autor no s´està de retratar personatges molt diversos que formen part de la nostra memòria col·lectiva: Pep Ventura, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades, Joaquim Xirau, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, els Pichot, Jaume Miravitlles, Ramon Canet, Ramon Reig, Marià Baig, Evarist Vallès, Ernest Fortiana, Maria Verdaguer, Ramon Guardiola, Josep i Emili Pallach, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, M. Àngels Anglada, Eduard Bartolí, Fabià Estapé. Persones ja traspassades que juntament amb noms d´una llarga trajectòria, a dins i fora de l´Empordà, com Albert Gurt, Ramon Boixadós, Pere Portabella, Antoni Pitxot, comparteixen aquests relats amb una nova generació d´empordanesos amb un creixent protagonisme en el camp de la ciència com Jordi Isern, Jordi Sargatal, Fàtima Bosch, Josep Peñuelas, Enric Ruiz-Geli, Antonio Turiel, Abdellatif el Marrouni o en el camp de l´esport com Joel González. A aquests noms, s´hi afegeixen tres personatges, que per la seva implicació amb el territori, per fer de l´Empordà la seva segona residència i/o la seva complicitat política i/o professional, com Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Ferran Adrià, formen part del nostre imaginari col·lectiu i d´aquest Empordà inclusiu.

Epíleg amb més perfils
L´epíleg sota el títol «Nosaltres, els empordanesos» aplega un breu perfil d´una vintena d´empordanesos, des del segle XVIII fins als nostres dies, així com dues reflexions sobre la societat empordanesa, «Quan a l´Empordà hi havia burgesos honrats», i sobre l´organització territorial de Catalunya, «Ara, la Vegueria de l´Empordà».

L´escriptor Vicenç Pagès Jordà, en el pròleg, escriu: "L´Empordà de Joan Armangué potser no és tan faceciós com els altres, però és un Empordà real, procedent, històricament irrebatible".

El periodista Santi Coll, director del Setmanari, en la presentació, hi afegeix: "Joan Armangué no amaga afinitats polítiques, ni dissimula complicitats o discrepàncies. Tampoc no escampa afalacs innecessaris, ni atacs immerescuts. El lector sabrà trobar en cada capítol, en cada paràgraf, la justa mesura de la reflexió en primera persona que l´autor fa del protagonista de torn. Precisament en la transparència dels adjectius emprats és on l´autor defineix més bé el seu treball".


«Els protagonistes són una petita mostra del nostre capital humà»

Joan Armangué i Ribas (Figueres, 1953). És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB i va ser alcalde de Figueres des del 1995 i fins al 2007. És delegat de la Fundació Catalunya Europa a l´Empordà i voluntari de la Creu Roja en un projecte de microcrèdits. És director de les Jornades L´Empordà, el paisatge com a actiu econòmic i del programa Diàlegs sobre l´Empordà a Empordà TV. A banda d´escriure articles periòdicament per al Setmanari de l´Alt Empordà, ha publicat nou llibres sobre temàtica figuerenca i empordanesa.


– Per quin motiu va decidir fer uns relats d´aquests personatges?
– Els vint-i-set relats publicats al Setmanari, entre els anys 2012 i 2014, són el resultat, majoritàriament, de la recopilació d´un material divers (discursos, articles, notes, conferències, acords...) de la meva etapa d´alcalde, juntament amb la incorporació de nous  textos, sobre personatges figuerencs i empordanesos que des de l´Ajuntament se´n féu un reconeixement institucional i, també, d´una forma molt important del  treball de recerca i investigació fet des  del Museu de l´Empordà que va donar lloc a magnífiques exposicions temporals. Per tant, per una banda, recuperació de la memòria històrica; juntament, per altre, amb relats de personatges contemporanis vinculats amb Figueres i l´Empordà.

– Com va fer la tria de les persones protagonistes de l´obra?
– La tria sorgeix, bàsicament, com a resultat d´un treball perllongat en el temps amb una contribució important en el reforçament de la identitat i l´autoestima com a ciutadans. D´uns personatges, de diferents generacions d´empordanesos de naixement o d´adopció, que representen l´alt nivell de creativitat i compromís de molts homes i dones en els diferents àmbits de la cultura, la ciència i la vida social, cívica i política. Des dels grans mites fins a ciutadans amb un fort compromís cívic.

– Creu que «Gent de l´Empordà» pot servir per treure de l´oblit algun d´aquests personatges?
– Són una petita mostra del nostre capital humà. Reflexions entorn d´homes i dones empordanesos, que són el resultat d´una mirada figuerenca amb un punt de mira molt clar: reivindicació dels nostres símbols, dels nostres personatges, fent un exercici per mantenir viva la memòria històrica i, al mateix temps, valoritzant l´important capital humà empordanès al llarg del temps i fins als nostres dies. Per altra banda, més enllà de la lectura individualitzada de cadascun dels relats, m´agradaria una lectura global, que fes pensar i reflexionar sobre els fils que relli­guen els diferents personatges, les seves semblances, les seves contradiccions, els canvis socials i polítics de cada etapa...

– Té missatge més enllà del record d´aquesta gent i dels seus fets?
– La força de l´Empordà ha estat i ha de continuar essent la seva gent. Els relats publicats al Setmanari més l´epíleg sota el títol «Nosaltres, els empordanesos», així com les reflexions sobre la societat empordanesa, persegueixen l´objectiu d´enfortir la consciència de pertinença a un territori, l´Empordà. Una consciència desperta, com diu Joan Fuster, que ha de revertir en acció, perquè si no pot acabar, per falta precisament d´aquesta acció, en remordiment. Per tant, a partir d´aquesta consciència empordanesa, reivindico passar a l´acció per transformar la realitat del present i construir nous horitzons de futur per a l´Empordà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen