Què tenia aquest tros de terra empordanesa -la costa nord del cap de Creus- per què, a finals del segle XIX i tot el segle XX, un gran nombre de pintors, entre ells noms molt destacats com Meifrèn o Gimeno, s´hi atansessin i la immortalitzessin? Segurament aquell regust de veritat que transmetia una natura i un entorn encara poc domesticats; en resum, la recerca del paradís. La doctora en Humanitats, Mariona Seguranyes, acaba de publicar el llibre-catàleg de l´exposició La porta d´entrada al cap de Creus. Pintors a Llançà i els seus entorns, 1888-1970. El volum, que el presenta dissabte Eduard Puig Vayreda a la Casa de Cultura de Llançà, és l´estudi que va permetre gestar l´exposició. La gran novetat és que l´estudi treu a la llum obres inèdites d´una qualitat sorprenent i fotografies mai vistes.

Seguranyes està convençuda que el llibre "ha de convertir-se, amb el temps, en una guia artística de la costa nord del cap de Creus, des de les Alberes fins a Sant Pere de Rodes, un trajecte de gran bellesa natural que avui forma part de l´imaginari artístic català i europeu".

El llibre s´obre amb un capítol dedicat als primers paisatgistes al cap de Creus que van trobar en Cadaqués un món per explorar plàsticament, com Josep Maria Marquès, Sebastià Berenguer, Josep Roig, Eliseu Meifrèn, Segundo Matilla o Ricard Martí. El segon capítol, el més ampli, és el que es dedica a Llançà. Aquí Seguranyes va repassant els artistes que hi feren llargues estades com la de Francesc Gimeno -"a ell li interessava la gent senzilla", afirma l´estudiosa-, Joaquim Terruella Matilla o Martínez Lozano. També trien Llançà i els pobles entorn de la frontera, un grup de pintors de la Catalunya del Nord que "van a la recerca del paradís". "Calia fer des d´aquí aquesta feina de contextualització d´aquestes estades. Eren pintors avantatjats estèticament que optaren per anar a aquests pobles més aïllats a la recerca d´un cert primitivisme", diu Seguranyes.

El volum, amb unes 110 peces catalogades a banda d´un bon nombre de fotografies, inclou també capítols exclusivament dedicats a Portbou i Colera, així com el Port de la Selva i la Selva de Mar, on van sorgir propostes molt interessants com el celler d´en Climent o la Tina del Port -on es promogueren uns premis de pintura molt importants- fruit de l´escapada de Cadaqués de molts artistes com el mateix Salvador Dalí. Aquí és on es copsa el vincle i la relació entre pintors i escriptors.