Perpinyà torna a ser des d'aquest dissabte i fins al 15 de setembre la capital mundial del fotoperiodisme amb l'obertura d'una nova edició del Visa pour l'Image, que enguany arriba a la seva 25a edició. Ho fa havent-se convertit en una referència del sector i amb moltes bones perspectives de futur, segons els organitzadors, que destaquen haver aconseguit atraure l'atenció del públic -els visitants augmenten entre un 3 i un 5% cada any- al marge de la crisi econòmica. La cita anual comporta un impacte econòmic de més de 3 MEUR que es queden a la ciutat. L'any passat es van aconseguir 230.000 visitants i prop de 3.000 professionals inscrits. El programa d'enguany inclou 23 exposicions, totes gratuïtes.

"Nosaltres no patim cap crisi", assenyalava aquest migdia el president de l'Associació Visa pour l'Image, Jean-Paul Griolet, tot recordant que de crisis econòmiques ja se n'han viscut vàries durant les 25 edicions que s'han celebrat i de moment el certamen en queda al marge. Així ho avalen les xifres que acompanyen aquesta cita que es repeteix cada any a començaments de setembre. El 2012 es va tancar amb un balanç de 230.000 visitants i 2.900 professionals inscrits a les activitats que es fan durant el que anomenen setmana professional. Calculen que si hauguessin de pagar totes les informacions que es generen a nivell mediàtic cada any, costaria aproximadament uns 10 milions d'euros. Pel que fa al seu impacte econòmic, xifren en uns 3 milions d'euros que es queden a la ciutat. I tot això oferint l'entrada gratuïta a totes les exposicions.

El secret, apunta Griolet, un bon equip al darrere -liderat pel director artístic Jean-François Leroy- i uns continguts "potents", fruit del treball que els fotoperiodistes fan arreu del món, jugant-se la vida per ser els "ulls" dels espectadors, contribuint així a "la defensa de la llibertat d'expressió". Enguany han rebut prop de 4.000 treballs, una xifra similar a altres anys. Finalment, però, se n'han seleccionat 23 -els que conformen les exposicions- i una trentena més en format de projeccions.

Rafael Fabrés i el seu treball sobre les faveles a Rio

Entre els seleccionats, figura un madrileny, Rafael Fabrés amb 'Pacificació', un treball que ha arrencat els elogis dels organitzadors del festival. Durant prop de dos anys, ha viscut a Rio de Janeiro (Brasil) on ha seguit de prop el controvertit programa de pacificació de les faveles amb motiu de la celebració de la Copa del Món de futbol el 2014 i els Jocs Olímpics el 2016. Durant dies, ha patrullat amb les Unitats de Policia Pacificadora (UPP), encarregats de lluitar contra el tràfic de drogues i el crim organitzat. Fabrés, de 30 anys, reconeixia aquest matí estar una mica "sorprès" i alhora "impressionat" per l'interès que està tenint a Perpinyà el seu treball, que ja s'ha publicat a diaris com 'El Pais' o a la revista 'Der Spiegel'.

Fabrés va començar fa quatre anys com a free-lance instal·lant-se a Haití després del terratrèmol. Després de viure intensament aquella experiència, va decidir posar el focus a Rio, on preveu seguir treballant en els pròxims anys per veure com continua el procés de pacificació. "Amb el meu treball, no entro en si la pacificació és bona o dolenta perquè ningú no sap com anirà a llarg termini; el que sí que m'interessa és plantejar preguntes a la gent i oferir-los tots els punts de vista perquè es formin una opinió al respecte", assenyala. Entre les dificultats al Brasil hi ha la burocràcia i els contratemps, però "aquest és el dia a dia del treball d'un fotoperiodista", diu amb un somriure, i afegeix que és una "carrera de fons" on cal "molta paciència" i anar treballant a poc a poc. Les fotos seleccionades -es poden veure al Convent des Minimes- inclouen imatges del patrullatge, la desconfiança de la població o escenes quotidianes a les faveles, com ara joves jugant a ping-pong.

João Silva, una història de superació

En l'edició d'enguany, destaca el testimoni d'un reconegut fotoperiodista portuguès, João Silva a qui els organitzadors han destacat com a exemple de superació i a qui han dedicat una retrospectiva. Una mina antipersona va provocar-li l'amputació de les dues cames i una dolorosa recuperació amb més de 80 operacions. Durant el temps que ha estat convalescent, ha aprofitat per revisar els seus arxius durant les cobertures que va fer a zones de guerra com ara Afganistan, Iraq i també a Sud-Àfrica, cobrint l'elecció de Nelson Mandela l'any 1994 després d'estar 27 anys a la presó i esdevenint el primer president de raça negra de la història del país. La retrospectiva, que es pot veure al Convent des Minimes, recull instantànies dures sobre la guerra, els civils ferits i també les últimes tres imatges que va captar el 2010 abans de patir l'accident, mentre acompanyava a Khandahar (Afganistan) a soldats de l'exèrcit americà especialistes en la detecció de mines antipersona.

"Són imatges molt crues però que s'han de veure", explicava aquesta tarda Laura Llamas, una visitant vinguda de Figueres que cada any acudeix a aquesta cita del fotoperiodisme. Una opinió que compartia també Marielle de Perpinyà. "És molt difícil de veure aquestes fotografies i el Visa és una oportunitat per veure realment què passa al món, encara que surtis molt tocat després", explicava després de fer la visita al Convent des Minimes.

El Visa pour l'Image estarà obert fins al 15 de setembre, amb deu espais principals repartits per tota la ciutat on es desenvoluparà bona part de la programació.