«El que exigeixo als meus lectors és que dediquin la seva vida sencera a llegir els meus llibres», respon James Joyce, amb rotunditat, a la revista Harper's. En efecte, capacitat d'esforç i valentia es demana als lectors que s'endinsen en els monuments literaris de Finnegans Wake (1939) o El inefable Ulises (1922). L'autor dublinès, cèlebre per l'hermetisme i l'experimentalisme estilístic de les seves novel·les, és un os literari dur de rosegar.

Conscient de la muralla que suposa Joyce per a la majoria de lectors, Federico Sabatini, professor de la Universitat de Torí, acaba de publicar al nostre país una compilació del pensament literari joycià que constitueix una excel·lent introducció per a neòfits. Així mateix, els devots de l'irlandès gaudiran de la millor síntesi realitzada fins avui de les opinions personals del seu ídol. Sobre la escritura (Alba Editorial, 2013) recull, a través de la veu del mateix escriptor, les seves reflexions sobre el procés creatiu, les tècniques de la narració, el mercat editorial, el paper de l'escriptor o dels autors que més va admirar, com Defoe , Blake o Ibsen.

De fet, encara que l'obra d'aquest clàssic del segle XX ha forjat una tradició interpretativa que augmenta cada any amb simposis i monografies, «encara estem aprenent a ser contemporanis de Joyce», segons creu el seu biògraf, Richard Ellmann.

I aquest nou volum, amb l'estudi preliminar de Sabatini i la pulcra traducció de Pablo Sauras, contribueix a apropar el geni i la figura de Joyce. A través de les seves reflexions, ens assabentem que va dedicar 20.000 hores (833 dies complets!) a escriure l'Ulisses; que tota la seva existència va ser una fugida de les tres «xarxes» que el capturaven a Dublín: família, religió i pàtria, que la literatura no ha de descriure la vida, sinó «recrear», ser-ne «expressió suprema»; que la inspiració artística és un instant de clarividència que l'autor ha de registrar «meticulosament» per introduir-lo a la seva obra, que el bon escriptor ha de conèixer l´origen etimològic dels vocables que utilitza, que el talent natural no és res sense esforç continuat, com ell mateix va demostrar en escriure en les pitjors condicions en el seu periple per l'Europa d'entreguerres.

Potser la seva postura més cridanera des del present sigui la recerca de total aïllament per crear: l'autèntic artista abomina de la vida mundana i evita les adulacions públiques que alimenten la vanitat. La filla de Joyce, Lucia, escriu en una carta que el seu pare ha rebutjat diverses vegades «fer xerrades molt ben pagades». Aquesta conducta reflecteix l'ideal de puresa i integritat joycià, expressat en frases com «no vull vendre al públic el meu esperit poètic». L´Ulises, el seu principal llegat al cànon literari, ha estat definit per Manuel Vicent com «un dels cims de vuit mil metres de la literatura universal, que cal escalar per la paret nord, des de la qual s'estimben una i altra vegada els millors alpinistes».