Dos vells amics, Isaac Ulam i Jose Domingo, es troben per cantar i per fer cançons. Però no unes cançons qualsevols: volen escriures cançons de tota la vida, cançons populars, cançons per cantar amb els amics. Cançons d'ara i d'aquí, però que segueixen fidelment els patrons tradicionals. Escriuen jotes, havaneres, cançons de treball.. Dos trobadors moderns que busquen les arrels, dialoguen amb la tradició. I així neix aquest projecte, Temple d'aigua i llum. La relació entre el de Blanes i l'exlíder del grup indie gironí Psyhoine ve de lluny, de quan van coincidir al barri vell de Girona i Isaac Ulam feia les cançons que formarien En els prats més llunyans. Jose Domingo va ser tot un catalitzador perquè aquells diamants en brut s'acabessin enregistrant. Van començar a tocar junts. Van distanciar-se. Es van retrobar un cop i un altre. I inevitablement van tornar a sorgir les ganes de col·laborar, reprenent un vell projecte que havia nascut en aquells hiverns freds de Girona, basat en l'amor comú pel cançoner popular. Serien capaços d'escriure cançons intemporals, melodies que a la primera escoltat tothom identifiqués com a populars o tradicionals? Aquesta era l'aposta. I el resultat, que arriba després d'uns quants anys i encara més aventures, és aquest Temple d'aigua i llum. Un treball metafòric i exquisit, que amb poc temps ja ha seduït a un bon grapat d'oïdes. Dos talents enormes units en un de sol.
