Pescadors cadaquesencs que parlaven amb la lluna per conèixer els perills de la mar; sagristans pagats per espantar la gent per Tots Sants; panets llençats al mar la diada de Sant Pere simbolitzant el cos dels mariners morts amb una candela clavada representant la seva ànima o un mariner empordanès que, fugint de les desgràcies provocades pel mar, va aprendre a llaurar la terra a Sant Pau. Són centenars les històries que han acabat prenent forma de llegenda als pobles de la Costa Brava, històries a mig camí entre la realitat i la ficció que l´escriptor Miquel Martín, de Begur, ha sabut escoltar pacientment i recuperar donant-los forma literària en un llibre exquisit publicat per Edicions Sidillà.

Llegendes de mar de la Costa Brava aplega un centenar d´aquestes narracions populars transmeses de pares a fills, de generació en generació. Martín ha anat aplegant-les després de parlar amb molta gent i visitar arxius i biblioteques. La majoria d´elles són poc conegudes sobretot per la gent jove. Algunes, com explica l´autor, només apareixen en alguna publicació de principis de segle XX. "La gent t´explica la versió oral", comenta Martín que reconeix haver-ne trobat poques d´inèdites però sí alguna com la del monstre de sa Cova de Sant Pau de Sa Tuna. Per a Martín, aquest projecte "ha estat molt intens però alhora molt agraït perquè el fet de trobar una llegenda ha estat com trobar un tresor".