27 de setembre de 2012
27.09.2012
Un relat intimista

Patrícia Gabancho guanya el Bertrana amb 'La néta d'Adam'

Núria Esponellà queda finalista, Vicent Sanchís s'endu el Carles Rahola d'assaig i Josep Torrent, el Ramon Muntaner de literatura juvenil

29.09.2012 | 12:02
Els guanyadors dels premis Prudenci Bertrana d´aquest any 2012 a l´Auditori de Girona.

L'escriptora i periodista Patrícia Gabancho ha guanyat el 45è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb 'La néta d'Adam', un relat intimista sorgit de vivències perdudes amb la seva mare. Amb el rerefons de l'Argentina i Buenos Aires, Gabancho teixeix la història de la seva família al llarg d'un segle i se serveix de la literatura per recuperar aquells moments i experiències que la distància li va impedir viure amb la mare. Ficció amb dosi intensa de realitat. Com ella admet, "no tot allò que explico és real, però sí que tot és veritat". El Prudenci Bertrana, dotat amb 42.000 euros, s'ha lliurat durant la festa anual dels Premis Literaris de Girona. La novel·la es trobarà a les llibreries al novembre.

Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) s'ha convertit en el nou nom propi dels Prudenci Bertrana. 'La néta d'Adam' és la seva primera novel·la i, com admet, també una "reedició de la seva pròpia vida". A cavall de la ficció i la realitat, Gabancho crea un alter ego -l'Angélica- que li serveix per reconstruir tots aquells retalls d'existència que va deixar enrere fa més de trenta anys, quan va marxar de la seva Argentina natal.

L'any 2010, però, Patrícia Gabancho va haver de tornar a Buenos Aires per buidar-hi el pis familiar. La seva mare havia mort i és en aquest instant quan neix 'La néta d'Adam'. Gabancho entrecreua realitat i ficció per homenatjar la mare -Bela, al relat- i recuperar totes aquelles vivències i diàlegs que no van poder ser per la distància.

Per definir què conté la novel·la, la periodista és diàfana. "No és reflexió, fantasia o especulació; és vida", explica. Amb 'La néta d'Adam' Gabancho recupera la figura desdibuixada de la mare, però també emmarca aquest homenatge enmig d'altres fils narratius.

I és que, amb Buenos Aires i l'Argentina com a plató literari (fins i tot, com un altre personatge), l'escriptora narra la història de la seva família -i la seva pròpia- al llarg d'un segle, amb les vicissituds que les ferides de la dictadura i els 'desaparecidos' van deixar al país sud-americà.

De fet, el títol de la novel·la no és banal. Adam, un immigrant italià, va ser el besavi de Gabancho. Per això, i per realçar tant les arrels familiars com el protagonisme de la mare, l'escriptora ha decidit batejar així el relat.

Com admet Gabancho, 'La néta d'Adam' és una novel·la que li ha suposat "un gran esforç", perquè més que arribar-hi a través d'un procés de documentació, ho ha fet mitjançant "la memòria". "Hi explico coses que jo he viscut, però també que he reconstruït a través de l'absència", assegura, amb els ulls entelats per l'emoció.

'La néta d'Adam', 45è Premi Prudenci Bertrana, es podrà trobar a les llibreries a finals de novembre sota el segell de Columna.

Núria Esponellà, finalista

En aquesta edició, el Premi Prudenci Bertrana també ha tingut una obra finalista: la darrera novel·la de l'escriptora gironina Núria Esponellà, 'Una dona d'aigua'. Com la descriu la mateixa autora, es tracta d'un relat "d'intriga psicològica que aprofundeix en la condició femenina".

L'escriptora se serveix, de nou, d'un escenari de la demarcació per emmarcar la trama. En aquest cas, Banyoles. Núria Esponellà recula al passat per recrear l'ambient de la "Ciutat de l'Estany" -com la defineix- de finals del segle XIX i d'una Barcelona que es preparava per a l'Exposició Universal.

El punt de partida de la novel·la són unes fotografies antigues de l'època, que una periodista troba en un mercat de París. A partir d'aquí, Esponellà fa un salt al passat per recrear la història dels qui apareixen a les instantànies: en Miquel, un farmacèutic de Barcelona, i la Sarah, una dona que es presenta com un enigma per al protagonista.

"La història gira al voltant d'un home que ajuda una dona a sortir de l'infern emocional", assegura Esponellà. Segons precisa, 'Una dona d'aigua' tracta de la "simbologia de les emocions" i li ha suposat "un esforç molt gran i intens" d'escriptura, perquè escrivint-la, també ha tret els seus "monstres de l'armari". La novel·la sortirà publicada el mes de febrer de l'any vinent.

El Ramon Muntaner, per un relat de l'Edat Mitjana

Aquest 2012, el 27è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil -dotat amb 7.500 euros- té gust medieval. L'escriptor de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) Josep Torrent ha guanyat el guardó amb el relat 'De cara tramuntana'. El llibre s'emmarca en plena Edat Mitjana i és, en certa manera, fill d'un encàrrec que va rebre Torrent ara fa poc més d'un any: escriure el guió d'una pel·lícula amateur centrada en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).

A partir d'aquí, Torrent va agafar un dels personatges secundaris de la història, el va traslladar a la literatura i el va convertir en protagonista. 'De cara tramuntana' transcorre en ple segle XIII i explica les vivències del fill d'un trobador de Tolosa, establert al Comtat d'Empúries, que és cridat a anar a la batalla.

Torrent assegura que la novel·la és "molt empordanesa" i, de fet, la farceix d'escenaris de l'època. Entre d'altres, hi apareixen el monestir de Sant Pere de Rodes o el castell de Bellcaire. L'escriptor assegura ser un "apassionat" de l'Edat Mitjana, una època que ja ha aparegut en altres llibres seus destinats al públic juvenil.

El catalanisme valencià, Carles Rahola d'assaig

El periodista Vicent Sanchís (València, 1961) ha rebut el 33è Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, amb una reflexió sobre el catalanisme a València. 'Cinquanta anys després (noves reflexions sobre el "cas" valencià)' és, de moment, el títol d'aquest assaig, que Sanchís ja adverteix que pot canviar.

Partint de l'efemèride que ara fa cinquanta anys Joan Fuster va publicar el seu 'Nosaltres, els valencians', Sanchís s'endinsa dins la realitat del catalanisme valencià. El periodista compara allò que somiava el lingüista amb la realitat actual del País Valencià, i intenta explicar -a través d'un exhaustiu repàs des del segle XVI- les claus que han marcat l'evolució del sentiment catalanista.

Segons concreta Sanchís, "l'assaig s'adreça tant als catalans com als valencians". Als catalans, perquè -segons ell- deixin de pensar que, a València, "no tothom és fatxa i espanyolista". I als valencians, perquè mirin de trobar els camins per mantenir arrelat el sentiment catalanista.

Un somni kafkià, Miquel de Palol de Poesia

De tots els guardons que s'atorguen durant la vetllada dels Premis Literaris de Girona, aquest 2012 el 35è Miquel de Palol de Poesia, dotat amb 2.400 euros, ha estat el que ha rebut més originals (en total, 43). D'entre tots ells, el jurat ha escollit el poemari 'El somni de Gregor Samsa', de Sadurní Tubau (Castellar del Vallès, 1949).

L'obra és un joc de fabulacions sorgides arran de la lectura de 'La Metamorfosi'. Tubau ha fet un poema unitari i, entre els seus versos, hi fa aparèixer el cèlebre escarabat kafkià, el transforma en joia per intercanviar-lo per droga o el trasllada fins al cementiri Praga, on parla amb l'espectre de Franz Kafka.

Tubau explica que el poemari és ple de referències "al món del cinema i de l'art" i assegura que no té un missatge explícit. "És un somni, i deixo en mans dels lectors trobar-hi aquell sentit que més els agradi", reflexiona Tubau.

El llistat de guardons dels Premis Literaris de Girona es completa amb el 18è Cerverí a Lletra de Cançó editada i el 12è Premi Lletra d'espais digitals de literatura catalana. El primer s'ha atorgat al tema 'Una altra galàxia' de la cantant Dolo Bertran, vocalista del grup 'Pastora'.

Pel que fa al Premi Lletra, el guanyador ha estat la capçalera digital 'Núvol', dedicada al món de la cultura i que aspira a cobrir un espai a la xarxa. Pocs mesos després de crear-se, ja acumula més de 25.000 visites úniques mensuals.

'Núvol' no és només un projecte periodístic, sinó també editorial. El diari es nodreix de les aportacions dels internautes, i aspira a servir de plataforma que doni sortida a textos que ho tindrien difícil a través del paper, abraçant diversos gèneres (com ara assaig, poesia o teatre). Totes les descàrregues són gratuïtes. "Per tant, és una defensa de l'emancipació digital", assegura un dels seus fundadors, Bernat Puigtobella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen